algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Els destructors de Calvià

Dic Calvià perquè és l'exemple paradigmàtic, objecte i instrument de totes les demagògies quan la dreta vol acusar l'esquerra d'esser tan destructora del paisatge com ella mateixa, fomentant insidiosament la idea que totes les polítiques són iguals. I dic Calvià perquè aquesta setmana he pogut veure un debat a una televisió local, en el qual la Diputada del PP senyora Maria Salom va tenir la barra de dir que ells, els conservadors, no havien governat mai a Calvià i per tant no podien esser responsables de la destrucció que allà s'ha fet, que ella hipòcritament denunciava. Per a descàrrec seu, he de dir que és possible que en aquest cas no es tracti de mentir, sinó de simple ignorància, per bé que és evident que això no és excusa. Si la senyora Maria Salom no sap de què xerra, el que ha de fer el PP és enviar a aquestes tertúlies televisives gent més preparada, que també la té. I aquesta gent sap que la dreta va governar a Calvià en la persona del senyor Francesc Font, precisament en els anys 1979"83, en què s'haurien d'haver corregit els desastres de gestions anteriors. Perquè aquest és l'altre aspecte de la qüestió: Podran dir que el PP no ha governat a Calvià, però el més beneit del poble sap que la dreta que avui representa el PP és l'hereva de la que va governar Calvià durant tota la dictadura i que és responsable de tots els desastres que allà s'han fet. Però no sols l'hereva ideològica, sinó també la continuació personal sense solució de continuïtat, perquè els senyors de la UCD que donaven suport al batle «independent» Francesc Font eren la dreta calvianera de tota la vida. Prova d'això és que varen abandonar el barco de la UCD quan varen veure que s'enfonsava i es varen passar amb armes i bagatges al PP, llavors AP, encapçalats pel mateix senyor Francesc Font, que va esser recompensat amb la Conselleria de Treball i Transports del primer Govern autònom, per la qual va passar sense pena ni glòria. La tasca que li va merèixer aquesta recompensa va esser l'adaptació i modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià, que en lloc de corregir les barbaritats anteriors va consolidar els drets dels que volien encimentar tot el municipi. I els esforços dels governs municipals d'esquerres a partir de 1983 ha consistit a intentar arrabassar concessions als promotors per tal que cedesquin, a canvi de les compensacions corresponents, alguns d'aquests drets consolidats, de manera que es pugui configurar el municipi de la manera més racional possible donades les circumstàncies. Que de totes maneres no han pogut convertir Calvià en un exemple d'urbanisme intel·ligent i respectuós amb el medi i el paisatge, això és obvi. Però el motiu són precisament els drets consolidats que havien creat els governs municipals conservadors i que només s'haurien pogut rescatar pagant indemnitzacions fabuloses precisament a la gent que no va tenir cap mania ni escrúpol a l'hora de projectar i realitzar els desastres urbanístics que ara els seus escolans d'amèn disfressats de representants del poble tenen el desenfreïment de tirar en cara als qui han intentat corregir"los. Aquest és un tema que he comentat alguna vegada amb la batlessa Margarita Nájera, dient"li que seria molt il·lustratiu confeccionar una informació que posàs de manifest l'objectiu de sostres poblacionals senzillament irracionals, que gairebé triplicaven les desenes de mils d'habitants actuals, prevists a la planificació de la dreta, explicant les gestions que s'han fet aquests darrers vint anys de governs de l'esquerra per rebaixar"los a nivells sostenibles, ara que està de moda aquesta paraula, i exposant el seu resultat. Si hi afegissin el càlcul del cost que hauria suposat rescatar els drets consolidats abusius, sens dubte es veuria una imatge nítida de qui és el responsable de la destrucció de Calvià. Però insistesc: Calvià només és l'exemple paradigmàtic, perquè els governs municipals de dretes, encoratjats pels Governs del PP especialment en els dotze primers anys de la nostra autonomia, han devastat Mallorca per tot allà on han passat, com el cavall d'Atila. No dubt que hi ha hagut governs municipals d'esquerres que també han pecat en aquest aspecte. Però els seus pecats, per bé que igualment rebutjables, han estat pocs i venials comparats amb la destrossa de la dreta. La norma general ha estat la seva lluita conservacionista, duta a terme moltes vegades entre la incomprensió general. I si no, que li ho demanin al batle d'Artà, al qual algun dia haurem de fer un monument. Per això, el mínim que es pot demanar és que la dreta arboricida faci acte de contrició, ara que les nefastes conseqüències del que ha fet per al seu lucre exclusiu estan provocant la crisi que ens afectarà a tots.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris