nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

La Derrota d'Antich

Els rumors que finalment Francesc Antich se rendirà als poders de sempre són molt intensos. Cada dia més. Si fos així, està clar, l'ecotaxa s'endarrerirà. I això, a la pràctica, voldria dir que, simplement, quedarà oficialment vigent, però que mai no se recaptarà. És a dir, s'esvairà. Un ajornament és, en aquest cas, un esvaïment. Perquè si amb l'excusa, absolutament ridícula, d'una crisi futura que ningú no veu s'ajorna un cop, després, quan l'any que ve el creixament econòmic no sigui tan intens, aleshores sí que serà impossible que la posin. Per què Antich podria acotar el coll i reconèixer implícitament que se va equivocar en pretendre que el Govern governàs, i per tant, demanàs perdó als propietaris d'hotels i demés que són els que de veres governen, aquí?

La resposta és complexa, però (i a l'espera de veure finalment si hi ha o no rendició d'Antich) algunes dades estan molt clares. Primer de tot s'ha d'entendre que l'ecotaxa sempre ha estat un símbol de l'antiquisme. És el seu segell. Al plamfet «Dit i Fet», editat pel Govern per celebrar els dos anys d'estar en els despatxos, el passat mes de juny de 2001, quan parla de l'ecotaxa, hi ha les dues paraules màgiques a través de les quals se pot entendre el significat de l'ecotaxa per a l'antiquisme. «Una aportació valenta pel turisme de qualitat» i «ecotaxa, un tribut de solidaritat». Valentia i solidaritat. En aquest dos conceptes hi ha (hi havia?) el re de la qüestió. Però a banda de l'escrit, en no poques trobades d'Antich i del conseller de Turisme, Celestí Alomar, amb molta gent, inclosos periodistes, sempre, sempre, s'ha explicat l'ecotaxa en clau ideològica i política. Una qüestió de veure qui comanda, per dir-ho bo d'explicar. Ara, Antich podria estar presoner de les seves pròpies paraules i intencions manifestades durant quasi tres anys. Perquè aniquilar l'ecotaxa seria tant com quedar en evidència ell mateix. Que tot el fet, dit i gastat (que no és poc, per cert) per tirar endavant l'ecotaxa, idò s'ha tirat al fems. Actualment EU pressiona el que pot (que no és gaire) perquè l'ecotaxa no se retiri. Els Verds veuen horroritzats el «paperillo» que farien en aquest Govern si ni tan sols allò que troben que és del tot insuficient, però simbòlicament important, com és l'ecotaxa poden posar en marxa. En el PSIB segurament hi ha de tot. Des de, com s'ha publicat, els que pressionen Antich perquè no se la carregui fins el que fan exactament el contrari. UM, prou conegut és, s'estimaria més un ajornament que, com tot el que s'ajorna, acabàs per esvair"la. I el PSM, que formalment diu que sí, com en tot, fa el que pot perquè sigui que no. En aquest cas per una doble consideració: si Antich fracassa, el PSM ho considerarà un èxit propi. Per altra banda, no pocs comerciants i petits empresaris, que eren grans defensors teòrics de l'ecotaxa, ja han fet saber al seu home en el Govern que ara no la volen i que cal començar a desfer tot el fet fins ara. O sigui, esvair-la. Aquest és, més o manco, el panorama sobre el que se mou l'ecotaxa en aquests moments. Tot el demés (eufemismes sobre si quedaria vigent però no aplicada, aplicada però no recaptada i etcètera; la qüestió econòmica que implica; crisi o no crisi...) són vuits i nous i cartes que no lliguen. Encara que digui el contrari en públic, és així. Del que es tracta és de si Antich, per dir-ho amb la grolleria que a vegades és adequadament gràfica i tots entenem a la perfecció, se baixa o no els calçons, i, si és el cas, paga la vaselina. La qüestió és aquesta. Que Antich ho ha fiat tot, o gairebé, a l'ecotaxa. Que ell, el president de Balears, ha dit una i mil vegades que se posarà en marxa i li ha posat data: l'1 de maig. Que l'ha explicada i utilitzada com una qüestió de soberania balear (quasi res), de valentia política (jas poca cosa) i de demostrar que qui governa és el Govern i no els propietaris d'hotels (vaja, com qui diu, no res...no?) . Si hi ha cames enrera serà la baixada de calçons més impactant de tota la legislatura. I sobretot serà la Derrota, així, amb majúscula i en singular, de tot el que pretenia representar Antich. Això és el que està en joc, ara mateix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris