cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Europa en broma

Aquest era el nom d'un grup musical suec, del qual el PP n'usà una cançó per a la seva propaganda electoral quan encara posaven la Constitució en solfa i no la tenien per doctrina. 'Sueca' era el qualificatiu per a tota turista en el temps dels 'picadors' de Toni Morlà. Llavors, aquesta terra s'amarava d'Europa en un desvergonyit contacte amb la gent del Nord i les superficials relacions tenien lloc a la platja i a la discoteca. És inimaginable què en diria, ara, el sindicat dels hotelers d'aquell governador d'aleshores que aconsellava als europeus que es ficassin el seu mercat comú per on els cabés. Perquè ara, envaïts d'immigrants "que no són ni estrangers ni forasters" això és també Europa: un mercat comú. Evidentment, més comú per a uns que per a uns altres.

Qui ha maleït, cada any per aquestes dades, els fixos discontinus esdevinguts lladregots de taronges, bledes, gallines i mens, els ciclistes i els guiris en cotxe de lloguer que converteixen les carreteretes en pistes d'atracció del Ram, i tants altres resultats del turisme que ens ha tocat viure, se'n fa un panxó de riure de l'europeïtzació de la vida política i del crit al cel dels barcelonins per l'ocupació de la seva ciutat durant tres dies per una cimera de mandataris i una vintena de manifestacions contra el 'globo' de la cimera, una trobada de palmanxos que cerquen aire per al seu particular govern. Això també és tradició a l'Europa dels bàrbars del nord, a més del capitalisme redemptor, l'humanisme etnocèntric i la solidaritat colonialista. I amb aquesta homologació globalitzadora "per bé i per mal, com la majoria de coses" han arribat també, amb les pràctiques educades i políticament correctes, les perverses arts de les amenaces anònimes com a pressing als governants. Bromes de mal gust i un poc pesades. Dimecres al matí, la ciutat d'Inca, orgullosa sempre d'estar un poc més amunt, es va sentir Barcelona per dues hores, amb l'amenaça de bomba a diverses sucursals bancàries. Amb dignitat, la ciutadania va aguantar i col·laborar, com aguanta cada dia una o altra impertinència. I saludà amb alegria que, almenys per un dia, el caos circulatori estigués dirigit pels municipals. No calen amenaces de bomba per destrempar la circulació a Inca. N'hi ha prou anant"hi cada dijous. O unes obres habituals. N'és el seu estat natural. Visca Europa! si ens hi posa el valor afegit dels 'monicipals'.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris