cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

L'hoteler de dretes

Que és de dretes és el primer que diu, per ventar d'entrada qualsevol equívoc. És de dretes, assegura, perquè ha fet doblers. Però s'ha il·lustrat viatjant, observant com funcionen les societats. La seva és una forma desinteressada d'observar com funcionen les societats: vol dir que no pensa treure'n res més que el pur coneixement "amb la seva càrrega de joia i un cert llast de desencís. «D'això, però, no en puc parlar amb es meus col·legues, perquè me miren com a un ase qui volàs», assegura amb el seu accent amb denominació d'origen. Per alguna raó, aquest hoteler creu que, com que ha fet doblers, ha de votar el Partit Popular, però amb un matís: «Si jo fos francès, votaria socialista». I això? «Aquí encara hem de passar uns quants anys perquè s'esquerra perdi es darrers flocs d'animadversió a's empresaris». Vaja, i què me'n diu, dels beneficis de la banca en l'era socialista, i dels grans negocis que es feren en aquell temps? «No parlam de lo mateix, amic meu. Allò va ser tot una brutor, i jo no puc associar aquesta brutor ni a sa dreta ni a s'esquerra, sinó a una banda d'indesitjables». Així que, si l'esquerra d'aquest país segueix en el seu camí de moderació i timidesa, vostè... «Ja li he dit que si jo fos francès votaria socialista. Aquí, ja ho veurem, quissà sí. No som molt vell i no he perdut s'esperança que arribem a un grau de civisme en què un empresari com jo pugui votar esquerra sense que això sembli un disbarat». Però, em pregunt i li pregunt, i quina necessitat hi ha de canviar? La dreta ha de menester persones com vostè, precisament, persones que empeltin el seu civisme als camarades més abruptes... Veig que no li agrada el terme «camarades» i rectific: «companys». «Això ja està millor, companys. Però li vull dir una cosa que em costa de dir, perquè és molt lamentable per una persona com jo: si arrib a votar esquerra, m'hi haurà empès, crec, més que es seus mèrits, aquest arrelament de sa dreta "i ara ja no parl des partit" en es seus egoïsmes i estretors de mires, en sa manca de sentit de sa responsabilitat social que toca tenir una dreta moderna. On s'és vist mai que sa nostra dreta no hagi estat capaç d'assumir sa seva pròpia cultura, o sia, sa cultura autòctona de dreta? Qui reivindica Alcover, Costa i Llobera o es nostre mossèn Macabich, per no parlar de Llorenç Villalonga? I per acabar-ho de rematar: qui ha estudiat seriosament sa figura de don Toni Maura? No sa dreta, precisament, sinó tot lo contrari: s'esquerra nacionalista». Recordam l'estrafol·lari afer de La Balenguera: més lamentacions de l'hoteler: «I això que se suposa que sa dreta és formada per gent que històricament ha tengut més facilitats per estudiar»... Home, pertot hi ha de tot... «Però a un home condret li sap més greu es mal que veu a ca seva. Vostè què creu que faré, amb s'ecotaxa? La pagaré, perquè és lo mínim que podem fer, perquè crec que és un impost ben posat. Però no ho puc dir a's meus col·legues: em rostirien, m'acusarien de traïdor i no sé què més em farien. Aquesta és sa dreta que m'empeny cada dia una mica a votar esquerra». Bé, no s'ho prengui així, home. Per ventura d'aquí a cinquanta anys "posem cent per no fer curt" les coses hauran canviat i la dreta sabrà què deu al país. «Cinquanta anys? Si és així, jo ja no ho veuré». No hem de perdre l'esperança, amic meu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris