cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Un balanç agredolç

Sense cap mena de dubtes, la posada en pràctica de l'euro ha estat quelcom molt positiu. El fet que més de tres-cents milions de ciutadans del vell continent gaudeixin en aquests moments d'una mateixa moneda és una fita històrica que pocs pensaven que seria una realitat a l'any 2002. També, com a catalans, com a ciutadans d'una nació sense estat que reclama més sobirana, respecte i justícia fiscal, la fi de la pesseta ens ha convertit en persones una mica més lliures i més, autènticament, europeus.

No obstant això, no tot han estat avantatges en aquest procés d'unitat monetària. Un aspecte molt negatiu en l'aplicació de l'euro ha estat l'augment desmesurat dels preus. En aquest punt concret, veus polítiques i econòmiques molt autoritzades d'arreu del vell continent, ja van advertir que entre els mesos d'octubre de 2001 a l'abril de l'any 2002 calia portar a terme un estricte control de preus (una efectiva congelació dels preus). Però, malauradament, per culpa del dogmatisme econòmic neoliberal no s'ha fet res d'això. Les conseqüències tots les sabem: una escalada de la inflació i un ensorrament del poder adquisitiu dels consumidors (sobretot dels qui depenen de salaris baixos i pensions). Un altre aspecte negatiu, ni que sigui en menor mesura que l'anterior, és que ara ja no són possibles les devaluacions competitives a la zona euro. Això implica, que a casa nostra, sobretot en sectors com el turisme, tots plegats ens haurem d'espavilar i modernitzar-nos molt més.

En definitiva, que aquests primers mesos de l'euro representen quelcom molt semblant a un sentiment agredolç; ja que, per una banda, la posada en marxa a dotze estats de la Unió Europea d'una moneda única ha significat un esperó a favor d'una major i necessària unitat europea, per altra banda, les actuacions i les respostes de les institucions comunitàries i dels governs dels estats membres encara queden molt lluny d'intentar solucionar els veritables problemes i reptes que tenen plantejats els ciutadans i els pobles d'aquesta gran porció de territori europeu.

Josep M. Loste i Romero, Portbou (Alt Empordà).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris