nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
16°

Antich eixampla el borsí de la troika

El president Antich ha perdut la capacitat de matís en els arguments del cessament-dimissió del tercer conseller que surt del govern de progrés. Però li ha servit per anar construint un borsí de treball a l'estil del que elabora la Conselleria de la Funció Pública pels funcionaris interins, pensant en futures adjudicacions de càrrecs, i com és adient a les seves tasques de president, ho ha fet sense haver de passar per cap tribunal d'oposicions. Ja en té tres apuntats a aquest borsí, i perquè ens fixem bé en el seu bon talant, un d'ells menorquí.

El cap de l'executiu ha passat per alt aspectes importants. Perquè sembla important saber que a Ferrer, darrer conseller convidat a collir la porta l'ha substituït el qui era propi assessor de Ferrer a la conselleria. Perquè aquesta era la funció real que desenvolupava el funcionari Quetglas a Obres Públiques. I dintre d'aquest cal i portal probablement ens quedarem sense conèixer quins eren els consells que Quetglas li devia donar a Ferrer i que, o bé Ferrer no els seguia com Quetglas li recomanava o bé per fer-ho li feien anar tan malament les coses que la solució no ha pogut ser altra que el seu adéu. I es pot dir amb la certesa que no existí mala intenció perquè bones persones ho són els dos; bons consellers ja és cosa del temps i del president Antich.

El triumvirat format pel mateix Antich, Grosske i Sampol van fent coses sense greus problemes entre ells i aquesta harmonia interna presideix les relacions dels seus tres partits, d'aquesta troika que formen els qui més comanden al Consolat de Mar: PSOE, EU i PSM. Una troika necessitada dels Verds, cooperadors necessaris però molests per la seva memòria històrica del que confiaven serien les tasques d'un govern de progrés i la realitat del que realment són. Clar que els Verds són un soci comprensiu que després de moltes picabaralles acaben sempre entenent els motius per canviar d'avui per demà els objectius pactats quan començaren aquest viatge.

No estan del tot escrites les fites de l'agitat calendari de tardor que ens espera. Serà, si més no, un assaig de la batalla electoral autonòmica marcant a diari distàncies per sembrar els vots que en solitari cada partit del Pacte voldrà recollir el 2003. La teoria ens diu que troika i Verds desitgen deixar tocada UM i, un cop aclarit l'horitzó, poder sumar suficients escons per governar sense necessitat d'anar de consultes cada dos per tres amb la presidenta del Consell. Clar que les teories estan per no complir-se. Una prova és que era lògic respectar com a base de treball l'acord del Pacte sobre el model territorial. El rebuig del Consell a la moratòria del Govern ha mostrat la feblesa del pacte. Un rebuig que sortí endavant a causa de l'abstenció d'una Unió Mallorquina collida enmig d'una proposició gens innocent dels populars que ha permès comprovar a Antich que, si a l'actual legislatura se la considera un fracàs per al pacte, perquè en les negociacions amb UM ha demostrat incapacitat per avançar en els objectius proposats, no hi manca raó. I queda temps per més ensopegades.

UM, sense perdre detall, impacients per treure'n profit i sortint de darrera la roca de la comoditat que permet estar a l'oposició, es veu els del PP que demostraren saber ser oportunistes i que tan grossa era la seva alegria que ja somniaven de valent.

Al pacte, qui els preocupa de ben de veres és una Maria Antònia Munar que medita: d'una banda el paper que ha de seguir jugant en el parlament, en quin grau, evitant que ningú li doni lliçons de cap tipus i arraconant els «i jo més que tu», i d'altra banda canviant d'estratègia tant com faci falta per treure profit dels embolics en què s'ha ficat Antich, en l'equador d'una legislatura marcada per uns estires i amolles en els quals hotelers i sectors socials diversos no han dit la darrera paraula.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris