cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Llengua

Sense deixar de ser-ho mai, la llengua catalana "i concretament la seva normalització en el nostre país, que diguem-ho territorialment clar: no és Espanya" torna a estar ara en la boca de molts, en el cor d'alguns i en el cervell d'uns pocs. Tenim enquestes a mitges "qui sembra mala llavor no arribarà a segador, que diuen a pagès" amb mitges xifres poc esperançadores; tenim jornades molt lloables organitzades per la UGT, i tenim hipocresia sociopolítica i empresarial a carretades: un exemple: en una mateixa ponència pronunciada per algun dels caps visibles del món mediàtic illenc podem escoltar juntes, dites en català, les expressions «identitat pròpia» (mallorquina, etc), «país» (se suposa que les Illes Balears... i Pitiüses? i «nacional» (òbviament, d'Espanya). No és una crítica, és diagnosi: esquizofrènia, potser lleu i culturalment malformada, però això. Ara bé, allò que sí que és criticable i públicament denunciable és que en una classe de català per a adults "en aquest cas, dels cursos que organitza l'Ajuntament de Palma" hi hagi una professora que no sap distingir l'espatlla de l'esquena perquè ella «sembre» li ha dit espatlla a «tot». O que la mateixa professora no sàpiga explicar als seus alumnes la diferència entre els verbs dur i tenir en referència a una cicatriu, que d'altra banda només es pot tenir. Greu problema quan l'ensenyant dubta de la pròpia llengua. I així, amb malformació acadèmica i sense preparació del material curricular abans de sortir de casa, és com explicam la nostra llengua a una classe d'adults castellanoparlants. Si els que en viuen no saben transmetre un mínim respecte pel català quan l'han d'ensenyar, com volem que després la nostra llengua sigui respectada? No sé qui selecciona aquest personal, però dubt que sigui una excepció.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris