nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

El finançament de les nostres carreteres

Els estats descentralitzats han solucionat el problema del finançament de les seves distintes administracions de maneres molt diverses, algunes, això sí, molt més justes i racionals que altres. Bàsicament se'n poden distingir tres formes.

La primera consistiria en què cadascun dels distints organismes tenen les seves pròpies fonts d'ingressos, consistent, normalment, en una cistella de distints impostos, sobre els quals, el propi gestor és qui en té la capacitat normativa. Aquest sistema té l'avantatge que el contribuent pot identificar amb molta claredat qui és el responsable de la seva càrrega impositiva i del que es fa amb ella, el que suposa una informació importantíssima per la tria del seu posicionament polític i les seves decisions electorals. Sol ser propi d'estats amb una descentralització prou simètrica.

Una segona opció, més pròpia d'estats que han sofert un procés de descentralització, es basa en la cessió de fons recaptats en exclusiva per l'Estat a les administracions de rang inferior pel valor de les competències que exerceixen. Una tercera possibilitat és la del concert econòmic. En aquest cas és l'administració autonòmica qui recapta tots els imposts i, després en cedeix una part al govern central per contribuir a les despeses de les competències estatals que s'originen al propi territori.

A part d'aquestes tres formes de finançament, n'hi ha d'altres d'híbrides que agafen alguns dels elements de dos o tots tres sistemes anteriors.

El model que s'ha seguit a Espanya des de la creació de l'estat de les autonomies, és, amb algunes matisacions, el segon, si bé, des de fa uns anys, s'hi han anat introduint molt tímidament algunes característiques del primer, excepte el País Basc i Navarra, que disposen de concert econòmic.

Ara, a les Illes Balears ens trobam en plena polèmica sobre el finançament de les nostres carreteres. El nostre Govern, amb tot el dret del món perquè en té les competències transferides, té un model propi de carreteres, que passa per la no construcció de noves autopistes i, en canvi, opta pels desdoblements. El Govern de Madrid, emperò, només posa entrebancs i afirma que només amollarà els doblers si es fan autopistes. Quin és el problema? El problema és que, contràriament a altres competències que s'han transferit, aquesta no té una dotació fixa anual, sinó que, no sé per quins llamps, s'ha de negociar cadascuna de les actuacions amb el Ministerio de Fomento.

És clar que les Illes Balears han de lluitar aferrissadament per tenir un model de finançament del primer o tercer tipus, però com que sembla molt poc probable que els qui ostenten el poder central ens ho concedesqui, crec que seria convenient que de moment se provàs de renegociar el traspàs, anc que sigui provisionalment fins assolir un sistema de finançament global més favorable, per tal d'aconseguir una dotació anual fixa per a la seva construcció i conservació. Això no seria gens estrany, ans al contrari, suposaria que aquesta competència tengués un tractament semblant a les altres, en el traspàs de les quals hi ha hagut una comissió mixta entre les dues administracions que l'ha valorada i ha negociat el seu import anual a transferir.

Cal renunciar al conveni de carreteres com a tal, no tan sols perquè en aquest moment no ens permeten fer el que volem, sinó també perquè es tracta d'un sistema pervers, que ens deixa sempre supeditats al vistiplau de Madrid per a la concessió de qualsevol ajuda puntual. I per contra, cal demanar una dotació fixa que ens permeti, en cada moment, poder decidir, des d'aquí i sense necessitat d'haver de demanar permís a ningú, com volem gastar nosaltres aquests doblers.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris