nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Les joies parlen

Les joies del teatre mallorquí s'han rebotat. Després d'un infinit calvari per escenaris aliens a la seva mallorquinitat lluminosa i martiritzada, interpretant infinitat de protagonistes i col·laborant amb prestigioses companyies, les joies, indignades, han decidit, en un inesperat honor pels tristos aficionats d' aquestes pobres illes riques, mostrar el poder de la seva còlera. Escriuen irats articles als diaris i fan espontànies declaracions a periodistes estupefactes. Els Fonaments del Teatre Aficionat Mallorquí se cruien; Horror, horror. El cel s'obscureix amb dards enverinats i les institucions sorpreses en covarda ignorància tremolen esglaiades : 'Donau-los doblers tot d'una! diuen, ¿ Però no hi ha una convocatòria de projectes teatrals, oberta a tothom, que es pobres aficionats, que són com a beneits i se creuen professionals, varen exigir per evitar arbitrarietats? 'Sí, sí, però les joies mos fan tanta por! 'Doblers, donau-los doblers! A partir d'ara basta que telefonin i diguin : 'Som jo, vull doblers! 'Ah i als programadors d'aquest caramull de fems en el darrer estat de putrefacció, que és el Projecte Joan Alcover, suborna'ls perquè els triïn a ells, són tan corruptes...i com a més, tenen mal gust, bastarà una botelleta per hom de Whisky Dyc. 'Mai més s'ha de decebre les joies! La calmatornaraambcalmaalpaisdalacalma. Senyora? Què? ¿I amb sos de La Iguana teatro que se pensen ser tant, què feim? ¿ Amb aquests on sempre actuen es cinquanta o seixanta mateixos? Eco. Bah!, bijuteria, ja els ajudarem a comprar una furgoneta.

Però la justa ràbia de les joies, homèrica, ancestral, no troba consol i fins que, la seva ombra cobreixi inabastable, intocable, el sòl erm d'Aficionadilàndia; fins que, quan decideixin obsequiar"nos amb els seus exiliats fruits d'aromes melangioses, esclati en mil colors la catarsi i tots aquests inútils, mancats de talent, se n'adonin que només fan cosetes petitetes i arrufadetes que no val la pena veure, fins que el Cel Institucional els aculli incondicionalment, amb submissió i reconeixement, fins aquest dia, no hi haurà treva. Llavors, d'entre l'escut invisible de la supèrbia, potser vessaran les aigües de la solidaritat. I seran, aquests, dies de celebració.

Pere Fullana i Mas. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris