cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

El sentit institucional

Potser sí que la constel·lació política sorgida de les eleccions de 1999 sigui mala de gestionar. Però jo no ho crec. El que sí crec és que la manca de maduresa democràtica que es manifesta arreu la fa difícil de gestionar, que és una altra cosa. I si no, ja me direu com se mengen les situacions següents: El ministre d'Administracions Públiques Jesús Posadas ve a Palma i diu que «sota cap concepte no s'aplica la piconadora política a Balears». I quan li retreuen que dels quatre bilions de pessetes del Pla Estatal de Transports les Balears no rebran ni tan sols vint milions, surt per les bardisses i destaca «el notable increment de les inversions del Ministeri de Medi Ambient». Un Ministeri, potser cal recordar-ho, que té empantanat el transvasament de l'aigua de sa Costera, i en canvi volia convertir els antics molins d'aigua en petites centrals elèctriques casolanes (n'heu sentit parlar mai més d'aquesta gran descoberta?), llavors s'ha encaparrotat a construir passeigs marítims que els que hi haurien d'estar interessats no volen, i ara acaba de firmar amb la senyora Munar un conveni per adquirir la finca de Raixa. Però de piconadora política, res de res, homo de Déu! De fet, el senyor Posadas té raó: Això no és la piconadora política. Això és el menyspreu total i absolut als ciutadans de Balears i a les seves institucions democràtiques, amb la complicitat de qui voldria tornar a presidir-les a qualsevol preu, encara que sigui el de la terra cremada. I si no, agafem un altre exemple: Els consellers d'Hisenda i d'Obres Públiques van a Madrid a parlar amb el senyor Alvarez Cascos per veure si el poden convèncer que gasti els doblers que el seu Ministeri es va comprometre a invertir en carreteres a Balears. El Ministre diu que només finançarà la construcció d'autopistes, cosa que el Govern de les Illes Balears, amb criteri que podrà esser discutit, però que li correspon exclusivament a ell fixar, no vol fer. Per tant, el senyor Ministre, com si els doblers fossin seus i les Balears també, diu que no donarà ni un duro per ajudar a resoldre el gravíssim problema de la saturació de tràfic a les nostres carreteres, i només accepta magnànimament participar en la millora dels accessos a Palma i poca cosa més. És a dir: Passa amb olímpic menyspreu per damunt l'autonomia de les Illes Balears i les seves institucions democràtiques, i no sols es queda tan tranquil, sinó que troba el suport entusiasta del seu acòlit partidari senyor González Ortea, teòric cap de l'oposició conservadora en el Parlament de les Illes Balears, però en definitiva obligat a defensar la nostra Comunitat Autònoma, el qual, sense que de fora estant es pugui entendre massa bé per què, va acompanyar els dos consellers en el viatge a Madrid i va sortir de la reunió amb el Ministre dient que el resultat havia estat magnífic. Per tant, el senyor González Ortea no sols accepta que el Govern del PP a Madrid trepitgi ignominiosament la nostra capacitat de definir amb autonomia i criteri propi com volem fer les nostres carreteres sense que això elimini ni un grum de la seva obligació de contribuir a fer-les realitat, sinó que a més ho troba magnífic. I per culminar els despropòsits, el senyor Matas, amb tal de minusvalorar el Govern, i per tant deteriorar les nostres institucions, firma amb la senyora Munar un conveni per comprar Raixa que fins i tot els més sectaris enemics del Pacte de Progrés saben, o almanco intueixen, que l'hauria d'haver firmat amb el Govern autònom. L'única cosa que resulta mínimament divertida de tot això és saber que els senyors del PP, quan la senyora Munar no els sent, tiren pestes d'UM i de la seva presidenta i la qualifiquen de xantatgista, i veure llavors com perden la xaveta intentant sotmetre's al seu xantatge com més prest millor i amb unes maneres francament indignes. També consta a qui ho vulgui saber que molta gent dins el PP està empegueïda de tanta manca de dignitat. Però entretant, el procés de descrèdit i desprestigi de les nostres institucions segueix endavant, impulsat per l'ambició malaltissa de qui no ha estat capaç d'assumir que els ciutadans illencs no el volgueren de President.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris