nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Cent anys d'oblit

El dia 15 del mes d'octubre de 1901, o sia, fa 100 anys i uns pocs dies, moria, als 33 anys, Llorenç Rosselló.
Llorenç Rosselló ha estat, sens dubte, l'escultor més important de la història de Mallorca. Sobre Llorenç Rosselló vaig escriure per a La Gran Enciclopèdia de Mallorca, fa un parell d'anys, el següent: «S'ha dit i escrit que Llorenç Rosselló rebé influències de Llimona i de Clarà. Aquestes afirmacions es poden fer perquè no s'ha dut a terme un estudi seriós i veraç de l'obra d'un dels artistes més importants nascuts a Mallorca. Per l'Illa, Rosselló continua essent un gran desconegut. No hi ha cap museu mallorquí que pugui presumir de tenir una obra seva. Sembla més probable que fos Rosselló qui influí en els dos escultors, grans escultors, catalans. Llimona nasqué el 1864, només tres anys abans que Rosselló, i Clarà onze anys després. A més, Rosselló visqué molts d'anys de la seva curta existència a l'estranger, especialment a Amèrica del Sud i després a França, on rebé la influència de Rodin.

El que és cert és que el nostre artista conegué l'èxit en els seus anys de creació. Així, La Presse de París deia: 'Mr. Rosselló i Rosselló, jove artista espanyol, té molt de talent. La seva Desolació és perfecta i no li faltarien 'consoladors' si fos de carn i os. Heu ben aprofitat els consells dels vostres mestres, Mr. Rosselló, i representau molt bé la dona tal com és. Els vostres esforços seran coronats, i així ho esperam. Tindreu moltes més medalles que aquesta de plata que heu aconseguit a París'. Per la seva banda, Le Monde escrivia: 'La Desolació és una obra plena de crispació, però el seu cos és ple de detalls bells, harmoniosos'. La premsa local de l'època va tractar amb molt d'afecte Llorenç Rosselló. N'és un exemple la llarga crònica que P.F. signava en el diari Heraldo de Baleares: 'Veniu, escultors, i contemplau l'estàtua Desolació, rendiu a l'autor l'ovació que mereix i, vosaltres, directors de museus, reteu a qui indubtablement proporcionarà glòria a la pàtria, el més senzill però també el més eloqüent dels aplaudiments...'».

Com deia en aquest comentari breu, Llorenç Rosselló continua sent el gran desconegut, fins i tot a la seva vila natal, on fa tres anys es col·locà una de les seves escultures, una de les pitjors que, sens dubte, realitzà l'artista en la seva curta vida, una curta vida que representa el principal motiu pel qual no és famós internacionalment.

Per aquest desconeixement quasi total de l'escassa obra de Rosselló, proposaré al Consell Assessor i al futur director del Museu d'Art Modern i Contemporani del Baluard de Sant Pere que se li dediqui un espai preferent o bé una sala, si hi hagués material per a fer-ho, la qual cosa consider difícil. D'aquesta manera, les escultures de Rosselló serien a l'abast dels ciutadans i els mallorquins tindríem arguments per sentir-nos orgullosos de la seva vàlua. En l'actualitat, això no és possible perquè de Llorenç Rosselló gairebé no es coneix res més que la figura del Foner Balear que es troba a s'Hort del Rei.

Llorenç Rosselló morí el 15 d'octubre de 1901 a la Vileta, de tuberculosi laríngea. Des d'allà va ser traslladat a Alaró i, en aquest darrer trajecte, l'acompanyaren els prohoms d'aquella època: Alexandre Rosselló, Narcís Sanz, Joaquim Rosselló i l'artista Antoni Gelabert.

Encara que Rosselló aconseguí nombrosos premis i distincions fora de Mallorca, a la seva Illa era un desconegut. Una prova en són les reiterades queixes que publiquen alguns periòdics de Palma. La Almudaina expressava així el seu malestar: «Hem llegit i escoltat amb molta freqüència reconvencions i queixes perquè l'arribada de l'intel·ligent artista no ha produït sorolloses manifestacions i actes de pública admiració» (19-IX-1900). Per la seva banda, El Heraldo de Baleares afirmava: «Rosselló ja ha tornat després de tan assenyalats triomfs i la seva presència a la seva terra ha passat quasi bé desapercebuda. L'Ajuntament i la premsa estaven de sobres ocupats amb els Orfeons i amb ser custodis dels penons, vertaders caramulls de llaços, cintes i medalles! Tot un assortiment de quincalla» (15-IX-1900).

Llorenç Rosselló no aconseguí ser profeta a la seva terra, encara que el seu prestigi i treball escultòric bé que ho requerien.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris