cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

L'obligació històrica

Jaime Mayor Oreja ha afirmat que els bascs tenen l'obligació històrica de sentir-se espanyols. Pel que sembla és una condició de naixement, de manera que ara ja sabem qualque cosa més d'aquesta raça tan antiga. Heus ací que a diferència de la gran majoria de pobles del món lliure, els bascs neixen carregats amb dues creus: la de viure, que Déu n'hi do!, i la de respondre a l'obligació històrica que els han encolomat des de Madrid. Hi ha fills que en venir al món hereten deutes, i d'altres obligacions històriques. D'acord amb la sensibilitat actual de l'Occident, els primers se'n poden ben riure, dels deutes heretats. Cap jutge no els obligarà a atendre un compromís en el qual no tenen art ni part. En canvi els que hereten obligacions històriques han begut oli. Definitivament Déu no ens ha fet a tots iguals. Els nadons espanyols de soca-rel "és a dir, un Pelaín qualsevol, nascut a les muntanyes lleoneses, o un Nuno criat als paratges aglaners d'Extremadura" tenen l'honor d'ésser espanyols. Els bascs en tenen l'obligació, cosa que no deixa d'ésser una càrrega massa feixuga per a aquells que comencen a caminar per la vida. Sobretot, si tenim en compte que els manaments de Déu no fan cap referència a l'obligació històrica dels bascs. Tanmateix, Wojtila pot fer que en lloc de deu siguin onze, els manaments. N'hi haurà prou que li traslladi la proposta la senyora Botella, en una d'aquestes visites que li fa amb pinta i mantellina, perquè a continuació del «no mataràs», «respectaràs pare i mare», etcètera, etcètera, afegeixi allò de «romandràs fidel als deutes històrics del teu poble». Entre un bisbe Setién que gosa dir que no tots els terrorismes són iguals i una Ana Botella que simbolitza les virtuts de la dona més cristiana del món, com ha estat la dona de la CEDA, el Sant Pare sap a ulls clucs a qui ha de fer cas. En canvi, si l'afirmació de Mayor Oreja arriba a l'Oficina Humanitària de la Unió Europea, la senyora Emma Bonino no tindrà més remei que empaperar Kosemari per transgredir les regles més sagrades dels drets humans. De tota manera, i al marge de les reaccions puntuals que puguin provocar, cal admetre que les paraules de Mayor Oreja ens permeten veure el conflicte basc des d'una perspectiva inèdita. Els bascs seran espanyols si així ho diu el seu carnet d'identitat, però ningú no ens llevarà del cap que són com aquells negres que abans de la guerra civil americana treballaven els camps de cotó de Virgínia. No tenen llibertat d'ésser ells mateixos, ho ha dit Mayor. Vull dir que tenen la seva personalitat hipotecada, anem a saber des de quan. D'això se'n diu esclavatge o colonialisme, perquè qui té l'obligació d'ésser d'una pàtria determinada, no fotem!, és que no ho és.

Si Arzallus hagués dit el que ha dit Mayor Oreja, Kosemari l'hauria acusat de separatista, racista i "per què no?" de taliban, a veure si Bush pica l'ham i el fa raptar per la CIA. Però la frase no és d'Arzallus, sinó que és de Mayor Oreja, un dels conservadors més identificats amb l'espanyolisme ideològic. Rarament es poden dir tantes coses amb tan poques paraules. «La nostra obligació històrica (la dels bascs, encara que supòs que pot fer-se extensiva als catalans), rau en l'acceptació de la pertinença a Espanya», ha dit. Anem a saber quan es va contreure aquesta obligació per primera vegada, però és palès que actualment es contreu de manera individual, en el moment de néixer. El bisbe Setién va ésser la setmana passada a Palma, abans que Mayor parlàs. Ens va venir d'uns dies que li poguéssim demanar si el sagrament del bateig esborra tots els pecats originals o tan sols el de l'engendrament. La llibertat del poble basc depèn d'un aclariment teològic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris