lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Prenguem llum dels espanyols

El passat 14 d'octubre, el Diari de Balears anunciava a grans titulars que «només un 38% de la població fa servir activament el català a les Balears».

Si us hi fixau, els espanyols, a l'hora de fer números sobre els parlants del seu idioma, no fan res pus més que sumar, multiplicar i inflar les xifres: a fi de comptar no sé si són «cuatrossientos» o «quinientos millones», no dubten a comptar-hi tots els deu milions d'habitants de la Catalunya sota domini espanyol, tant si parlen foraster com català, tots els habitants del País Basc sudpirinenc tant si parlen espanyol com euskera, tots els habitants de Galícia, tant si parlen galaicoportuguès com espanyol, tots els indígenes de Centreamèrica i Sudamèrica, tant si parlen llengües indígenes com si parlen castellà, tots els habitants dels estats federats del sud dels Estats Units d'Amèrica com, per exemple, Califòrnia, Nou Mèxic, o Florida, tant si parlen anglès com si parlen castellà, els del Sàhara Occidental, tant si parlen àrab com castellà, tots els de la Guinea Equatorial, tots els de les Filipines, on el foraster ha desaparegut de tot "cosa que, fixau-vos-hi bé, no els sentireu dir mai!" i, fins i tot, hi afegeixen els que calculen a l'ull que saben espanyol com a segona, tercera o quarta llengua apresa estudiant.

Nosaltres, en canvi, només cercam fer llàstima. Per què no ens entretenim a dir que som la setena llengua més parlada a Europa? Per què no ens entretenim a dir que el nostre idioma és més parlat que no un caramull de llengües oficials d'estats eurpeus i, fins i tot, de la Unió Europea, malgrat la persecució secular implacable que Espanya i França han practicat i practiquen des dels segles XVII i XVIII fins avui mateix?

Jo convid els nostres ploramiques a fer una prova: Que provin d'anunciar que, a tal poble, a tal carrer, a tal casa, hi reparteixen bitllets de deu mil pessetes als qui s'hi presentin a cercar-ne. Qui romandria sense presentar-s'hi per manca de comprensió? Pos messions que, aplicant al català els mateixos paràmetres que fan servir els espanyols a l'hora de calcular el nombre d'hispanoparlants, forçosament hauríem d'arribar a la conclusió que, a Mallorca, hi hauria devers un 98 o un 99 % de catalanoparlants, si fèiem la prova de les deu mil pessetes. Malgrat la brutal quantitat d'immigració que és vinguda, i ve, procedent en la seva immensa majoria d'Espanya. Malgrat la inexistent política lingüística del Govern de les Illes Balears. Malgrat la potentíssima política lingüística castellanitzant que ens imposen l'Estat espanyol i el mercat lingüístic que aquest estat ha aconseguit muntar.

Per què no ens posam a calcular el percentatge de població que, si hi hagués una política lingüística de bon de veres de reimplantació del català, es negaria de totes totes a acceptar la remalloquinització de la nostra terra? Quants n'hi hauria, que es negarien per collons a aprendre i a fer servir el català mallorquí? Un dos per cent? Per ventura un tres?

És ben hora que aprenguem de cercar el remei de la malaltia, en lloc de dedicar-nos a recordar al malalt com està de fotut i com pot acabar si no fa via a millorar. Coneixeu cap causa en el món i en tota la Història, tret de la nostra, que es dediqui a escampar autoderrotisme en lloc d'escampar esperança, il·lusió i lluitera?

Jordi Caldentey, Unió Mallorquina.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris