cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Sida, avui igual que ahir

El 24 d'octubre d'ara fa cinc anys, un parell de bonesvoluntats vàrem fundar l'Escola de Sida de Balears, així vàrem començar amb la formació essencial, donant uns cursos a un centenar de professionals sociosanitaris fins a arribar en el dia d'avui a poder realitzar tallers de prevenció de la sida i de sexualitat a, quasi bé, sis mil alumnes dels instituts de Mallorca, coordinar programes europeus i participar en programes estatals.

No es fàcil fer prevenció del VIH, has d'anar mendicant i proposant com si fossis un comercial de telefonia mòbil, no existeix cap tipus d'interès ni públic ni privat per la salut sexual dels nostres joves i això de la sida encara pareix que és cosa de putes, ionquis i maricons.

La idea de posar en marxa l'Escola de Sida de Balears va sorgir pel buit existent en matèria formativa i la necessitat d'assolir la tasca prioritària de combatre la sida social, tot això, creient en l'obligació que té l'Administració de donar una solució estable i digna a la pandèmia sense fer un mal ús de l'esquifida societat civil.

Per desgràcia avui com ahir, les associacions no governamentals continuen essent el principal suport, actiu i futur de la lluita contra la sida. Només en vull donar un exemple, la principal campanya pública (amb l'ajut d'empreses privades) contra la sida feta a les Illes Balears, la vàrem fer des de l'Escola utilitzant la imatge de Carlos Moya, l'any passat per l'1 de desembre (Dia institucional de la lluita contra la sida) cap institució balear no realitzà cap tipus de publicitat o comunicació institucional per animar a la prevenció o per recordar la data.

Les Illes Balears necessiten que la lluita contra la sida sigui un vertadera prioritat, que sigui al carrer la creença que tots ens podem veure afectats per la pandèmia, que ja esta bé de mirar cap a una altra banda quan som la primera CA de tot l'Estat en incidència de sida, quan desconeixem quin nombre d'infectats tenim, i quina és la vertadera evolució del VIH. Les prioritats no les poden marcar els governants, les prioritats dels governs són les necessitats dels ciutadans, només així podrem fer els canvis reals per poder abandonar definitivament les dues velocitats a les Illes Balears, capital del quart món.

Pot haver canviat el tarannà d'alguns governants però el problema social s'ha incrementat, ens trobam amb el silenci a tot arreu, les persones infectades, cada dia més, es conformen a prendre la medicació i viure, ni me'n parlis m'han arribat a dir; els mitjans de comunicació no ajuden ja que donen la informació oficial i encara cauen dins els errors i mites de fa deu anys; a l'Administració tampoc no li agrada sortir-se de la propagació de xifres enganyoses, i la iniciativa privada intenta, com sempre, treure-li suc.

El seny ha d'imposar un pacte Sociosanitari, amb Educació, amb la Societat en general, que accentuï la igualtat: una bona passa seria que es presentàs una proposta al Parlament o al Govern per poder complementar les pensions que el nou decret de minusvalideses ha minvat i que en du molts a la desesperació. Al cap i a la fi, sempre ens quedarà temps per fer carreteres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris