nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Entre la tragèdia i l'amenaça

Les credencials del British Irish Rights Watch (Observatori Britanicoirlandès dels Drets) "«Rellotge Irlandès Britànic de les Dretes» segons el traductor automàtic d'Alta Vista, però això és material per a un altre article" són impecables. El BIRW és una organització no governamental constituïda formalment l'any 1992 a Londres amb els objectius de promoure el respecte per als drets humans arreu del món i, en particular, a Irlanda del Nord; de difondre el coneixement i la comprensió dels drets humans a través de publicacions, conferències, congressos i qualsevol altre mitjà d'intercanvi d'informació; i d'aconseguir l'abolició de la pena de mort, la tortura, les execucions sumàries, les detencions arbitràries i l'exili.

El nucli inicial del BIRW era un grupet de missers anglesos, irlandesos i nord-americans que, l'any 1990, varen començar a preocupar-se per les constants violacions dels drets humans produïdes pel conflicte d'Irlanda del Nord. L'any 1992, una ponència de set experts internacionals en drets humans, reunits en assemblea amb més de 250 participants, varen publicar l'informe Pactes romputs, que criticava durament el govern britànic per no vetllar pels drets humans. Des de l'alto el foc de 1994, ha ampliat l'abast del seu interès per incloure-hi qualsevol focus de violació dels drets humans. El Consell d'Administració del BIRW està format per quatre dones; la direcció també està en mans d'una dona; compta amb el patrocini de tres experts legals en drets humans, dos homes i una dona; té oficines a Londres, Belfast i Dublín i tot el personal, llevat de la directora, és voluntari.

La directora del BIRW, Jane Winter, acaba de publicar un article amb el títol Terror a Amèrica: lliçons d'Irlanda del Nord, on enumera una sèrie de punts derivats de la seva experiència i que considera aplicables a qualsevol situació de terrorisme. En aquests moments de croada i guerra santa, entre la tragèdia de Nova York i Washington, Kabul i Kandahar i l'amenaça de míssils intel·ligents i avions fantasma, d'armes químiques i biològiques, d'aliances del nord i de l'oest i de pobles desesperats i multituds aïrades pertot arreu, crec que són un bon motiu de reflexió i per això els resumesc.

Primer: cal tenir present que els terroristes no són ni beneits ni malalts mentals; tenen uns objectius i s'adonen que els atemptats indiscriminats fan arribar el seu missatge en un llenguatge que es fa sentir i que, a la fi, serà entès. És impossible eradicar el terrorisme només amb la força; cal analitzar el missatge. Segon: en la lluita contra el terrorisme, és important no realitzar actes terroristes. Aquí dóna l'exemple de l'actuació de l'exèrcit britànic el gener de 1972 a Derry, quan l'assassinat de tretze manifestants pacífics va servir per aprofundir el conflicte i per engrossar les files de l'IRA. Tercer: la repressió no acaba amb el terrorisme, l'alimenta. La introducció de legislació específica, cada vegada més dràstica, contra el terrorisme, no només erosiona els fonaments d'una societat democràtica i fomenta els errors judicials, sinó que ni assegura l'enjudiciament i la condemna dels terroristes, ni atura els atemptats. A més a més, crea màrtirs que atreuen més reclutes a les organitzacions terroristes. Quart: dimonitzar els terroristes no serveix de res. Per molt menyspreables i vils que siguin els actes, si no reconeixem la humanitat dels qui els cometen, correm el risc de minvar la nostra pròpia humanitat. El respecte pels drets humans ha d'incloure tothom, fins i tot aquells que no els respecten. Finalment: l'autèntica guerra contra el terrorisme és una lluita contra la ignorància, la pobresa, el racisme i la injustícia, perquè aquests són els terrenys abonats on floreix.

L'article conclou amb unes paraules que voldria que escoltassin els bush, aznar i blair del món: «Mai no és difícil empitjorar una situació, el mèrit està a crear un món millor».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris