nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Fer el gambirot

A veure si ens entenem: els càrrecs públics són persones i, per tant, els assisteix el dret a divertir-se, a fer coses inútils i intranscendents com a qualsevola altra; faltaria més. I quan escric això és perquè ho crec de ben de veres, ho reivindic fins a la sacietat, perquè em sembla que ho oblidam massa sovint i, sobretot, «ells» ho obliden amb freqüència i actuen com si visquessin per sobre de la saludable normalitat, allunyats, fins i tot, del que un dia foren i un dia tornaran a ser. Dit queda.

Però reivindicar el dret a lanormalitat, a anar al cinema, compartir caps de setmana amb la família, fer qualque esport, etc. no poden ser elements de propaganda, subjectes a les agendes dels agressors d'imatge i les seves reiteratives convocatòries a la premsa. És ridícul pensar que interessa més un partit de paddel d'un càrrec públic que el d'altre aficionat amb els mateixos «mitxelins», per posar un dels més penosos exemples de manipulació d'imatge: interessa la foto abans del partit, però no hi ha mortal capaç d'aguantar tot el joc; sense cobrar, evidentment. Però aquest maleït costum no ens costa gaire als contribuents i, a la vegada, ens exonera d'aguantar altres manifestacions de l'ego del polític en actuacions encara més insuportables; aquesta és la part positiva.

Per més que m'hi encaboti, no aconseguesc trobar la part positiva d'aquests onerosos pseudoespectacles teatrals amb cares conegudes. En els països civilitzats, els depositaris de la dignitat col·lectiva només perden la pròpia per una bona causa (donacions, voluntariat, etc.). Aquí, l'única bona causa coneguda per justificar aquests entreteniments personals pagats amb doblers públics, és que, mentres fan el gambirot sobre un escenari, no prenen decisions que ens afecten. Sembla com si la ciutadania, convertida en adult per comparança amb l'infantilisme dels gestors, hagués decidit que era millor deixar que els al·lots s'entretenguin; i tampoc no ens surt tan car com enviar-los d'inútils viatges, per posar un exemple.

Així que, els pròxims 30 i 31 d'aquest mes, podreu «gaudir» del batle emèrit, senyor Fageda, del polític millor valorat de Cort, senyor Serra, del regidor verd, senyor López, del regidor madur, senyor Bauzà, de l'assessora per consolació, senyora Ferrer i d'altres persones conegudes representant El Tenorio Mallorquín en el Teatre Municipal. Per què? Aquesta és una bona pregunta, i vos jur que he repassat tota la informació apareguda per tal de contestar-la sense trobar ni el més mínim intent d'oferir-la, ni la més remota intenció: res de res. La llàstima és que mentres ells s'entretenen i no se sap per què, un altre comanda i sí que se sap per a qui.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris