cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

La incerta igualtat del terror

Són iguals tots els terrorismes? En el catàleg de preguntes incontestables "d'aquelles que en un examen de teoria política, i no diguem de correcció política, anirien més enllà de les que ningú no podria contestar mai amb certesa" aquesta qüestió ha aparegut tot coincidint amb l'aparició de noves formes del terrorisme antic: el terrorisme aeri (el d'estavellar suïcidament els avions, no només segrestant"los), el bioterrorisme, el terrorisme alimentari i l'informàtic, i els que vindran. Ara la pregunta ens agredeix perquè hi ha nous terrorismes, en aquest moment, per als quals encara no hem inventat una paraula millor. L'àntrax i el sarin i els virus informàtics s'han afegit a les bales i a la goma2, al mateix temps que el control de les fonts de finançament, els avenços tecnològics i la internacionalització dels aparells judicials ho han fet a les estratègies policíaques, tot en un ambient "si més no el mediàtic" exagerat i perplex, segurament de forma justificada.

Són iguals tots els terrorismes? En la mesura que són descrits amb el mateix mot és temptador dir que sí, però la dificultat dels governs per pactar"ne una definició fa sospitar que s'hi han ficat massa coses i que la temptació de simplificar no aminora en absolut els conflictes. Els elements comuns dels terrorismes coneguts fins avui (la voluntat d'aterrir el conjunt de la societat, la desproporció i la violència, la continuïtat i imprescindibilitat de les accions, la selecció de les víctimes, la voluntat d'alterar la configuració del poder polític d'una societat concreta) pesen més o manco en la dissecció de cada terrorisme, però difícilment n'expliquen la diversitat, l'extensa sèrie de motius, ideologies, estratègies, objectius, enemics, justificacions, estils comunicatius i fins i tot d'afegits estètics que s'han anat acumulant en la història "llarga, malgrat que només moderna" del terrorisme. ETA i Al"Quaida comparteixen alguns trets fonamentalistes, és clar com l'aigua, però no l'origen, ni la mida, ni la ideologia, i la utopia estúpida i totalitària que amaguen tots els terrorismes és, entre ambdós, d'un signe radicalment diferent i, sortosament, igualment llunyana.

D'altra banda, l'enemic al qual s'enfronten els terroristes els fa sempre diferents. Els terrorismes que han lluitat, i lluiten, en un medi democràtic (a més de fruir"ne dels avantatges) han estat sovint inculpats de forma genèrica, amb comdemnes tan extenses com insinceres, i els qui ho fan contra una dictadura no hi han estat mai equiparats al cent per cent excepte pels seus contrincants: només el govern mexicà qualifica com a terroristes els zapatistes, el pes del mot adreçat als montoneros no era el mateix quan l'emetia el govern argentí que quan sorgia d'un govern europeu, i els independentistes algerians no sortiren del mateix infern que els bàrbars del GIA. La frontera de la justificació de la violència és en algun lloc, no sabem amb precisió on, entre la resistència contra el nazisme, en un extrem, i el terrorisme dubtós i sense objecte de les Brigate Rose o el que va esclatar l'onze de setembre, en l'altre: qualsevol escrutini (emocional o lingüístic, ètic o polític) disculparia sempre el primer (malgrat que, amb seguretat, els nazis el definirien com a terrorisme) i cap no ho faria amb altres exemples. Els palestins i els israelians es titllen mútuament de terroristes, però la seva confusió mútua és ben llunyana de la nostra seguretat que els d'Al"Quaida i els seus sequaços desvarien quan diuen que el governs dels Estats Units o d'Anglaterra són terroristes. El terrorisme d'estat que anunciaren estridentment fa pocs anys els nord-americans s'ha instal·lat definitivament en la nomenclatura política, però el vell terrorisme dels desposseïts, dels qui no tenen res a perdre, no ha eixit mai de la història. Encara sort que tenim alguns dubtes sobre a quina banda són els kurds i els txetxens: renunciar a plantejar"ho serà, per molt de temps, sospitós.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris