algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Propietat

Ja fa uns anys que a les Illes Balears es viu amb preocupació la compra de terres i finques per part d'alemanys. S'ha repetit moltes vegades que aquestes operacions immobiliàries no es poden limitar perquè els dóna cobertura la lliure circulació de capitals i persones fruit del procés d'Unió Europea. Tanmateix, tot i tenir aspectes preocupants, crec que el més greu és el canvi de concepció de la propietat que molts de pics ha suposat la nacionalitat de l'adquirent. I és aquí on més s'ha de criticar la tasca de les administracions públiques balears; no hem estat capaços de donar uns criteris molt clars i conformes amb la nostra tradició respecte al tancament de finques. Tancament que afecta tant als materials que s'utilitzen per marcar les partions, moltes vegades unes reixes que enlletgeixen el paisatge, com al conflictiu tema dels passos públics i privats, impedint que camins d'ús públic quedin barrats. Aquesta manca de normativa al respecte, és la primera acció que hauríem d'exigir de les nostres institucions. De totes maneres, més recentment, vivim la posada en marxa d'una nova política en allò que afecta la propietat, una nova política amb dos vessants interessants: l'adquisició pública d'importants extensions i els parcs naturals. Respecte a l'adquisició pública, amb els exemples de les tres grans finques d'Artà, o l'anunci de compra de Raixa, o les més passades compres a Menorca pel Ministeri, ens situam amb unes inversions que fins ara mai no havien merescut atenció pels pressupostos públics. I la veritat és que davant la deixadesa que produeix la manca de productivitat agrícola i la manca d'expectatives urbanístiques, segurament una de les solucions amb més cara i ulls és l'explotació de lleure d'aquest patrimoni natural. Se'ns planteja però, quina hauria de ser l'administració, no només titular de les finques sinó que les gestionàs. L'objectiu principal és protegir aquests terrenys de la degradació i obtenir-los per al gaudi col·lectiu, un cop aconseguit això, i des d'una òptica entenedora de l'estat autonòmic, sembla que la titularitat hauria de correspondre al nostre autogovern (Govern, Consells o Ajuntaments), el que passa és que qui té els duros mana, i d'això anam ben escassos. De totes maneres, allò més cabdal, ara per ara, és el tema de la gestió, i resultaria totalment absurd que un espai natural públic de les característiques assenyalades fos gestionat des de Madrid, això no només xocaria amb la lògica, sinó que seria contrari al principi de subsidiarietat i a les competències de la nostra Comunitat en matèria de legislació bàsica i execució de medi ambient. Ho dic, perquè si aconseguim que qui té els nostres doblers, el Govern Central, n'utilitzi una part en la conservació del nostre territori a través de la compra de finques; això s'hauria d'acompanyar de l'obtenció de la gestió per les institucions balears, que és a qui per justícia i per llei els correspon. Respecte a l'afecció de la propietat privada a través d'eines de gestió com són els parcs naturals, sincerament crec que aquest és un camí engrescador. Som dels que pens que el final sensat del procés no es pot moure dins el curt termini de la titularitat pública. Tot i això, també som dels que pensa que les decisions polítiques i normatives tenen virtualitat en la mesura que són compartides per la majoria dels seus destinataris. I el problema que tenim amb això dels parcs és que no hem estat capaços de convèncer els afectats de la bondat d'aquesta figura. A Balears, per història, no s'espera gaire del poder públic, però sí que es té una concepció molt arrelada de la propietat privada i, per tant, que des de les administracions fiquin el nas a ca teva, més enllà de restriccions constructives, és mal de pair. Precisament, aquest motiu provoca que alguns, des d'un esperit pragmàtic, pensem que potser fora millor no ser tan ambiciosos en el plantejament inicial i ser-ho al final. Es tracta de començar i anar convencent, i començar per les finques públiques i les privades que voluntàriament es vulguin afegir, potser no sigui el millor dels principis, ni tan sols sigui el més coherent mediambientalment, però potser sí que ho és políticament; i al final la batalla és eminentment política i social.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris