cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Pepe Aranda

Phineas Gage continuà viu i conscient després que una barra de ferro llarga i gruixada li travessàs el crani de banda a banda "i li provocàs la pèrdua de massa encefàlica" com a conseqüència d'una explosió fortuïta. Gage no perdé cap facultat intel·lectual; les seves habilitats motores i de raonament no canviaren per a res després de l'accident. Tornà al seu lloc de feina habitual, on mantingué la seva eficiència. Però el seu rendiment no evità que en fos acomiadat; igualment passà en la resta de treballs "inclòs el de fenomen de circ" que arribà a exercir. Gage, que havia estat una persona amable, s'havia tornat flastomador i irascible. Les dames no podien pair la seva presència. Pels seus coneguts, Gage ja no era Gage.

Ben coneguda per metges forenses i psicòlegs des del segle XIX, la història de Gage es pot aplicar a l'exposició de pintures recents de Pepe Aranda que ara mostra la galeria de Joan Oliver, amb el lema Africans. Es pot aplicar, sí, però inversament. La bèstia ha estat captivada, ha sobreviscut a la presó, ha esdevingut lliure de la seva ira incontenida, ha après bones maneres. Ben és cert que encara li queden alguns tics de fauvista matèric i assilvestrat après la lettre, però s'han d'entendre com allò que són: pura memòria.

Les seves possibilitats noves com a artista sintètic han estat explorades amb fortuna: Aranda comença a substituir la matèria acumulada per les possibilitats del seu traç i la capacitat suggerent del color. Continua experimentant, ara sense pretendre que la gent accepti de bon grau els seus insults, i procura que el resultat sigui pictòric. Tot i que Aranda encara empra, en algunes obres, el pinzell salvatge de pigments cridaners, el vangauguinisme del maleït que volia ser, no són aquestes les peces més aconseguides. Però Aranda ja no és Aranda, sortosament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris