A la fi l'IRA ha donat una empenta a la roda que els pot conduir a la dissolució de l'organització terrorista, i alhora a la consolidació definitiva d'un cert nivell d'autogovern per als que viuen al nord d'Irlanda. Ha arribat el moment del desarmament. I per poques armes que es destrueixin, és un començament que tornarà a donar coratge a les majories de tots els costats que han donat el seu suport als acords de pau que darrerament han penjat d'un fil tan prim. Amb aquest gest és possible creure que la majoria que vol la pau ha crescut. El perill és què passarà quan arribi el moment, ara més proper, de la dissolució de l'IRA: quants grups insatisfets amb l'autonomia voldran continuar la lluita armada, i el crim, i sortiran del control dels que fa un cert temps respecten un alto el foc? Esperem que el desarmament, ara que ha començat, es condueixi bé, seguint aquella línia discreta entre la fossa dels que troben que tot és poc, i la dels que troben que cedir una onça és rendir-se.