cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Eficàcia

Què és eficàcia? Contestau com vulgueu, però no em digau que és un valor en si mateix. Un avió és d'una eficàcia destacable quan, per exemple, pot fer el trasllat urgent d'un malalt greu a un centre hospitalari, però ningú no pot negar-li aquest mateix qualificatiu al que s'estavellà contra una de les «bessones» de Nova York. Per què s'ha de ser feiner? És la feina un valor per damunt de qualsevol altre? S'ha de fer feina com si la cultura, el coneixement, l'esbarjo... no fossin conquestes de la nostra societat desenvolupada? Per això, quan qualcú destaca la suposada eficàcia del senyor Rodríguez i la seva demostrada feineria, em deman per què i, sobretot, per qui. Tanta eficàcia, tanta feineria han servit per convertir Palma en una màquina electoral quasi perfecta, en una estructura de poder que s'estén com els rizomes dels xampinyons (i ja sabeu on creixen), sense deixar ni una associació neta, ni una concessió sense dubtes. Tenim una ciutat que gasta milions per alimentar l'egolatria d'un sol home en col·lectius que l'agombolen, mobiliari urbà de gust personal (i dubtós) i festes que l'exciten. Hem engrandit les partides d'entreteniment a compte de la cultura, s'han fet inversions milmilionàries, la qualitat de les quals no està garantida més enllà de les eleccions del 2003, el clientelisme ni es qüestiona i tot està controlat amb la marca de la casa: «fort amb els dèbils, dèbil amb els forts» (recordau l'escola des Pont, com a exemple emblemàtic). I ara, en la desesperació de la realitat més negra de la història de la dreta balear, aquest model d'eficàcia es pretén extrapolar a tot l'arxipèlag (molt desesperat deu estar el ministre desaprofitat per consentir convertir-se en un instrument d'aquesta màquina). Anam ben arreglats, perquè té tota la pinta d'aconseguir que arribem a compartir el model Fraga de control de la dissidència, de censura en els mitjans, de favors, corrupcions ignorades... i tot això amb una eficàcia inapel·lable.

No sé a vosaltres, però a mi em cau la cara de vergonya en llegir les notícies del Pròxim Orient, les barrabassades d'un exèrcit que mata a les ordres d'un Govern que ni es molesta a apel·lar a la guerra. «L'únic palestí bo és el palestí mort», sembla la consigna que ha impregnat un Govern que només podia desenvolupar odi, mort i més odi i més mort. És aquest el model de lluita contraterrorista que hem de participar en comunió mundial? Per què? El terrorista més cercat les passades dècades, l'anomenat Carlos, s'ha declarat a favor de les accions antiamericanes, malgrat que no les atribueix a Bin Laden. Ara, quan resta tancat a perpetuïtat en una presó de París, se m'acud pensar quantes persones tenen una foto seva, quantes es manifestaren contra la seva detenció i per què no es convertí en mite com el saudita d'ara. Segurament perquè els seus enemics no ho volgueren.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris