cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

La plètora lingüística de Vicente Fox

La crònica d'avui se m'ha gestat a la matriu de l'admiració que em desperta veure la plètora de la llengua espanyola. No ho dic pas perquè estigui facultat per emetre, pel que fa a aquest gran idioma, cap informe metalingüístic mínimament homologat, que els periodistes, com se sap, tot just usam la llengua a les palpentes, sense saber-ne ni un borrall de les lleis que l'ordenen. Jo no podria traçar quatre mots mal embastats, ni fer-hi prop, sobre la salut i la fortalesa filològica de la llengua espanyola, altrament dita castellana, perquè no sé res de llengua ni de gramàtica. Ben distinta és, però, la meva opinió, no pas científica, sinó simplement política, diríem, sobre aquest idioma. Sobretot, després de l'eufòrica setmana que l'ha enlairat amb motiu del II Congrés Internacional de Valladolid, celebrat entre fasts d'Estat. Presidents de repúbliques enllà i reis d'ençà; homes doctes, caps de govern, professors i autoritats acadèmiques excel·lides: tothom ha afinat la lloa merescuda a un idioma ric i culte, eina eficacíssima per a l'art i el pensament, per a l'amor i el odi, per a la comunicació i, alhora, la introspecció d'allò més fèrtil i mística. En definitiva, un idioma amb naturals aspiracions universals, estès en boca de 400 milions de parlants i que vol encarar el mil·lenni nounat com a repte per esdevenir veritable llengua internacional. O sigui, fet i fet, fer-li una mena de competència al predomini, més aviat insolent, d'un anglès que, d'ençà de la II Guerra Mundial "vull dir arran de l'americanització del planeta" ha fruït de la condició de llengua intercultural: alguna cosa així com l'esperanto de la globalització.

No crec pas en cap forma de confrontació entre llengües. Les llengües són per entendre's i per estimar-les. De cap manera valen per aixecar murs o produir segregacions, infligir purs càstigs de marginalitat. I açò no obstant, em sembla bé que el castellà, amb la vasta extensió geogràfica de què gaudeix, freni una mica l'invasor anglès. M'alegr també que l'idioma de l'Estat espanyol reuneix en terres de la pulcra fonètica castellana "el registre potser més estàndard" una munió de celebritats, i que presidents de nacions allunyades del bressol lingüístic exaltin la unitat de l'espanyol, sense temors ridículs d'anomenar-la com cal: espanyol o castellà. Per mi és plausible haver escoltat del president de Mèxic açò: «El español seguirá siendo en México uno de los más sólidos cimientos de nuestra nacionalidad, de nuestra identidad [...] Los mexicanos pensamos y creamos en español [...], en un español que, en sus diferencias, nos identifica y hermana». Perfecte, encertadíssim! Paraules d'aquest estil han sovintejat aquests dies, i servidor ha sentit amable enveja, perquè aquest tarannà normalíssim és el que voldria aplicat a casa, en relació a la nostra llengua catalana. Aspir a introduir entre nosaltres aquest precís tarannà desproveït de traumes i autoodis instigats per la nefasta política d'un Estat que, durant segles, ha practicat el «trágala» de la uniformitat idiomàtica excloent. Quan serà el dia en què els menorquins "i els balears i els valencians" direm, sense pors i sense rebre insults a canvi, que pensam i cream en català, i que el pla català, amb totes les seves diferències dialectals o regionals, forma part indissoluble de la unitat lingüística catalana? Mentre els poders polítics de l'Estat espanyol no s'animin a instituir, a la vora de la venerable «Real Academia de la Lengua Española», una segona acadèmia de les llengües hispanes, organitzada en quatre departaments (castellà, euskera, gallec i català), la normalitat lingüística horitzontal d'Espanya serà inassolible, una falòrnia, simples dèries. Pitjor encara: serà germen de jerarquies, predominis i condemnes a la marginalitat, com bé sap la llengua nostra. I tanmateix, somnio una alba en què l'Estat tindrà preocupació igual per totes les llengües nacionals de la seva jurisdicció. I, nogensmenys, somnio que els catalanoparlants tindrem algun dia les idees lingüístiques tan aclarides, tan pletòriques, per res balbes, com Vicente Fox.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris