cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Els invisibles

Tots els exèrcits d'Occident passen per moments d'incertesa. De sobte s'han adonat que bona part de la seva formació, molt costosa i polida al llarg d'anys de treball i de renovacions de la tecnologia militar, serveix de ben poc davant els reptes del segle XXI. Han vist que per moltes bombes intel·ligents que tenguin, falla el factor humà, la intel·ligència de l'individu, allò que no poden oferir ni els coets ni les computadores: la informació de primera mà i l'anàlisi concreta de la situació concreta. Aquesta mancança ja es va veure a la Guerra del Golf. Els EUA tenien capacitat nuclear per destruir el planeta, però ni un sol infiltrat dins els quadres de l'exèrcit i l'administració iraquiana. I el mateix passà amb l'atac a les Torres Bessones, on s'ha demostrat que un escamot d'armats amb ganivets poden fer més mal que un portaavions. Per tant, la manera de fer front als «enemics invisibles» és un exèrcit també invisible, és a dir, que deixi en segona línia l'armament ultrasofisticat i pensi en una potenciació al màxim dels serveis secrets fins a poder crear una macroestructura d'informació disciplinada, jeràrquica i al servei de totes les societats civils democràtiques, siguin pobres o riques. De sobte, els exèrcits han vist que un farmacèutic amb un petit laboratori pot desfermar un atac bacteriològic. Per tant, és clau tenir un gran nombre de professionals que dominin formes dialectals de l'àrab o que sàpiguen com es manipula el Corà per crear assassins. Arriba l'època dels cervells a l'ombra i del desplegament dels nous militars que, com abans, hauran de ser meitat «monjos» i meitat soldats, amb un fort contingut ideològic per assolir, de manera subtil, la victòria de la declaració universal dels drets humans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris