nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

La tempesta marciana

Fa més de tres mesos que la superífcie de Mart està batuda per una gegantesca tempesta de pols, que envolta tot el planeta i que n'impedeix la visió. L'espectacle és sublim, i els investigadors d'arreu del món se n'interroguen sobre les causes. S'ha acudit als programaris de reconeixement i d'interpretació d'imatges de diversos centres d'investigació astronòmica, perquè l'observació directa del planeta roig amb els telescopis terrestres de menys poder de resolució (fins i tot des del Hubble) és insuficient per explicar la polseguera rogenca que s'estén per tot el planeta i per esbrinar què est passant a la superfície, i tothom espera amb ànsia l'arribada a l'òrbita del quart planeta de la Mars Odyssey, prevista per a finals d'aquest mes, perquè possiblement els seus sistemes d'infraroigs, l'espectròmetre de raigs gamma i els detectors de radiació que porta donaran alguna pista sobre l'origen d'aquesta singularitat espectacular.

Des dels mitjans acadèmics es van començar a expandir ben aviat algunes hipòtesis sobre aquest magne fenomen, tot i que les dades són complexes i males d'interpretar. L'observatori Lovell, de Flagstaff (Arizona) sospità d'antuvi que potser aquesta tormenta tingués alguna relació amb els esdeveniments que més tard s'han produït a l'Afganistan, tot recordant que els estudis previs a les missions no tripulades a Mart (incloses les sucessives missions que s'han estavellat contra la superfície marciana) ja van descobrir que els paratges terrestres que més s'assemblaven al planeta roig eren les planícies i les cordilleres afganes "sobretot en els períodes secs de l'hivern", juntament amb el desert del sud-oest dels Estats Units i l'asiàtic del Takla Makan. (La possibilitat que hagin estat els militars ianquis els causants de la tempesta marciana, a tall de prova de la guerra contra els talibans, no s'ha de descartar). El Dominion Astrophysical Observatory, del Canadà, va suggerir, alternativament, que la tormenta marciana havia estat produïda per l'aterratge "no gaire llunyà" d'una misteriosa nau de procedència desconeguda, tripulada per una exòtica ministressa de sanitat foragitada des d'algun petit país, hipòtesi sense confirmar fins avui.

A hores d'ara, l'explicació suggerida inicialment pels astrònoms del Laboratori de Propulsió per Reacció de Pasadena (que ja tenien experiència en fenòmens marcians, perquè van dirigir els viatges de les sondes Mariner, des del 1962) sembla sense cap mena de dubtes la correcta: la tempesta ha estat provocada per la celebració d'un congrés sobre una llengua marciana, concretament d'una de les que hi són més parlades. Hom tenia coneixement d'algunes tempestes anteriors entre les llengúes d'aquell planeta, especialment entre una de les més comunes i les que parlen els habitants dels seus dos satèl·lits naturals, Fobos i Deimos. Els deimosians parlen una llengua difícil, d'un origen desconegut, llunyanament emparentada amb el georgià i altres llengües caucàsiques, i minoritària fins i tot entre el seu poble. Els fobosians, amb una població més nombrosa, parlen una llengua que, si bé ha reeixit en els últims anys, no té la supervièvncia assegurada ni de molt; malgrat això, les investigacions en marxa no han pogut explicar per què els marcians la veuen (molt més que el deimosià) com una amenaça. La teoria de Frank Lovell i Mark White, des de Pasadena, és que la polseguera que aquests dies fa opaca l'atmosfera de Mart és el producte d'haver cridat per tot el planeta i amb una altíssima intensitat, amb l'ocasió del congrés, que la llengua marciana és cosmopolita, moderna, creativa, exitosa, de concòrdia, en continu creixement, globalitzant, cohesiva, lingua franca, universal i coses per l'estil. (Fins i tot en una fotografia d'altíssima resolució s'hi ha pogut veure, en el que sembla una inauguració, un astronauta africà d'estil molt semblant a un altre astronauta retirat de nom Pinochet). Els científics de Pasadena han recordat que quan en el passat els fobosians han fet algun congrés de la seva llengua sovint han estat acusats, amb igual intensitat, de pagesos, pobletans, gent tancada, particularistes, de poca volada, reconcentrats, localistes, folkloristes i epítets similars. Tot plegat, un misteri més dels que ens provoca l'observació emocionada del cosmos, magnífic espectacle que no deixa de tenir un caire còmic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris