cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

Quiques

Vos faré una confessió no gaire professional: dimarts passat, és a dir un dia abans de l'esdeveniment més important per a la Mallorca dels darrers temps, jo ja ho sabia, però no ho vaig creure. Així es distingeixen els bons periodistes dels del caramull, i aquesta falta d'olfacte em comdemna a l'amuntegament de la massa. M'ho digueren, i ara no sé si la rialla que se li endevinava al confident incloïa la meva previsible resposta "l'autisme professional i el descrèdit personal" o si em posava implícites messions sobre el meu agosarament, no ho sé. El cas és que quan vaig sentir «en Matas demà concedirà Raixa a na Munar», no vaig escoltar res més i vaig encaminar els esforços a tasques «importants»: descobrir què opinen els nostres diputats que cobren per no opinar, quines són les veritables xifres del turisme balear, quina serà la pròxima esquerda en el Pacte i amb quin miraculós i oneròs engrut se cicatritzarà...

Ja ho veis, Raixa serà lliure de les «urpes» teutones perquè se'ns «concedeix» des de Madrid, que són més nostres (les urpes, segons diuen). El ministre desaprofitat, després de governar aquestes illes a cop de càmera fotogràfica, se n'hagut d'anar a la meseta per saber què ens falta aquí amb els nostres doblers que els sobren allà: genial. La màquina perfecta, el moviment continu: els diners se'n van allà i, amb la ínfima part que ens tornen, aconsegueixen moure el mecanisme de «fer-ne més» fins aconseguir continuar la roda. Tot seria perfecte, fins i tot pels convençuts del PP "que n'hi ha, i molts", si no ens tornassin, com a element indissoluble de la partida, al senyor Matas. Tan bé com està ell per allà, per no parlar del poc que l'enyoren els seus. Llevat de la senyora Munar, que no trobarà ósset de peluix més tou, i del senyor Antich que, avesat als socis, aquest contrincant el descansa, només queden quatre postulants més a recollir-li les maletes.

Podria perdonar (oblidar, mai) la traïció, però no la covardia. I pens que no som l'únic que s'emprenyaria si es retiràs l'ecotaxa per por d'assumir les conseqüències d'una política «diferent». Francament, quan parlaven de la gallina dels ous d'or, d'aviciar-la amb tota cura intel·ligent, mai no hauria cregut que, enlloc de fer la «super-hen» més forta del galliner, s'encomanassin ell de les formes gallinàcies. Guarda de quiques!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris