cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

La conferència

Feia temps que no assistia a una classe magistral, i molt més que no en sortia emprenyat d'haver-la aguantat. Per això, quan vaig entrar al saló d'actes de Sa Nostra, amb el retard suficient com per estalviar-me les conegudes presentacions, i em vaig trobar la sala pendent d'unes dipositives i d'un conferenciant itinerant, micròfon inalàmbric en mà, vaig pensar que ja no tenia edat pel patiment i, sobretot, «què hi havia per sopar». Però la veu del senyor Eusebio Leal m'acaronà el mal humor i eregà els sucs gàstrics. Era una veu dolça i ferma alhora, de discurs tan continu que no deixava cap espai al dubte (cosa que em va fer dubtar). Entre cadència i diapositiva, sense que pel to destacàs més que la definició d'un detall arquitectònic o el matís sobre una intervenció tècnica, aparegué la primera sentència que m'obligà a treure el llapis i començar a prendre'm la primera conferència del cicle Reinventar el territori amb interès personal i no «social». «La restauració no pot expulsar la gent: mataria la ciutat». Bé per començar, però abans de l'arribada del paquidèrmic senyor Rodríguez i del batle emèrit, senyor Fageda, a Palma ja ho sabíem i la reforma del puig de Sant Pere n'és l'exemple, tant com l'actual del Sindicat és la demostració de la involució soferta.

Ara, imaginau-vos quan qualcú comença a parlar de «barbarització, desídia, oblit», paraules referides a la ciutat, o «la restauració és una acció de protesta i no pot ser una resignació», «cal un diàleg permanent amb la societat», «sense memòria no som res», «tota utopia ha de tenir un fonament real», «no banalitzar ni profanar el centre històric»... com et ve a la memòria la vergonyosa patrimonialització de la nostra ciutat, com se l'han apropiada sense escrúpols els especuladors polítics i sense descans els especuladors financers. Plorera i ràbia, i no sé si per aquest ordre. Sort que en acabar l'apologia del que hem perdut i per retornar-me a temes domèstics, caigué en les meves mans el catàleg de l'exposició Entre terra i aigua, molt alabada pels que l'han vista. La tudadissa de paper, la contradicció de l'ús del plàstic com a suport i l'afronta de la pardalada lenticular i inútil, podrien ser obra de qualsevol desarrollista sense manies pressupostàries, però ho ha fet la Conselleria de Turisme, inaugurat pel president de progrés amb la presència de la primera consellera verda d'un país amb tanta buferia que s'encomana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris