cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

El remei més adient

Ara que en els dominicals dels diaris i a les revistes d'entreteniment sovintegen els articles de consells pràctics sobre la salut, sovint escrits pel porter de la finca on resideix el metge famós que els signa, m'escau reproduir-ne alguns que, sens dubte, contribuiran a fer-los veure la vida amb més optimisme. Anem per feina. Si rellisca i es trenca una cama, no s'amoïni. Camini amb l'ajut d'un bastó, no en va Romanones era coix i camina caminaràs va arribar a cap de govern. Si perd el cap, tranquil, dugui un ciri a la Sang. Tanmateix un cap com pertoca únicament serveix per a tenir problemes. Si perd la dentadura vagi a cercar-ne una d'usada en els encants algerians, i com que hi ha moltíssimes probabilitats que hagi estat d'un famèlic, no cal ni dir que les dents seran més afilades que les d'un cocodril. Si torna impotent, aprengui a siular, s'han acabat els problemes per sempre més. Si perd la vista, enhorabona, no pot ni imaginar-se els mals tràngols que s'evitarà si no veu les coses que habitualment estam exposats a veure. Si li molesten els peus, té una migranya lleugera o pateix qualsevol xacra produïda per un empatx de senyoriu, no ho dubti: prengui's una aspirina i llanci's des d'un terrat per avall (l'aspirina és per al mal d'ossos). Que li fa mal el cor? No em faci riure! A mesura que la raça humana ha evolucionat, el cor ha esdevingut una víscera tan inútil com els queixals extremers. No en faci cas, dels seus batecs ràpids, o prengui's una tisana. Que pateix mal de coll? La solució més adient consisteix a beure un tassó d'aigua amb una gota de salfumant. Li assegur que li quedarà una gargamella més neta que la canya d'un flabiol. I molèsties? No en tindrà mai més! En fi, si plou procuri cobrir-se amb una ombrel·la i si fa sol amb un paraigua. Si li surt un uixol, ja ho sap: faci un caramull de pedretes i procuri que hi ensopegui aquell banastra que té tan entravessat. Si pateix malsons o crisis d'ansietat i d'identitat, despengi immediatament, de la paret del dormitori, aquell pòster del Che que és allà des del temps que li agradava Raimon i llegia Mao, i el seu estat d'ànim millorarà força. Si, de sobte, a altes hores de la nit, el desperta el so vibrant d'una trompeta, tranquil, no està guillat. Serà que habita prop de la Moncloa i Kosemari assaja l'assalt d'una ikastola a baioneta calada. Continuem amb els símptomes que el poden induir a pensar que pateix del cap. Si creu haver sentit que Espanya està disposada a enviar soldats a l'Afganistan, no demani hora al psiquiatre perquè, efectivament, ho ha sentit. Ho ha dit Piqué, i va a lloure. Si es creu haver vist Bambi trescant per la Casa de Campo madrilenya, no té al·lucinacions; potser s'ha confós amb Rodríguez Zapatero, que cercava un decorat de Walt Disney per a fer-se una fotografia psicològica. Tots aquests consells són de collita pròpia, però podria signar-los perfectament la senyora Celia Villalobos, ja que acaba d'afirmar que si ens infectam d'àntrax, allò que ens convé fer, en lloc de perdre la calma, és anar a la consulta del metge de capçalera que ens medicarà com si patíssim un refredat. Els milions d'americans que ara mateix viuen traumatitzats pensant en la guerra biològica, segur que no saben que el remei és a mans de la Seguretat Social. No tenen una ministra de Sanitat com la nostra, és clar. Nosaltres, que la coneixem, ja sabem que és capaç de qualsevol cosa. La senyora Villalobos sovint ens ha donat mostres de la seva clarividència. No és de Lepe, però ningú no ho diria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris