cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Demanar l'impossible, no tenir el factible

La part de l'enquesta del Govern, sobre usos lingüístics i sentiments identitaris, publicada en exclusiva per aquest diari el passat diumenge, permet fer un seguit de consideracions. La primera és que si aquesta interessant part de l'enquesta no l'hagués publicada el Diari de Balears no la coneixeríem, la qual cosa permet deduir que, per una banda, no excita gaire l'interès mediàtic, això, i per l'altra, que el Govern tampoc no ha tingut, com a mínim, interès a publicitar-la. En segon lloc és interessant recalcar el fons. Que el 38% dels balears usin el català de manera habitual pot parèixer, en principi, una dada terrible per a la pervivència d'una de les dues llengües pròpies. No necessàriament ha de ser així. Està clar que amb el creixement demogràfic experimentat a Balears el cos social s'ha aixamplat moltíssim i tots els nous balears no usen el català. Això ha fet que de manera progressiva, estadísticament i sobre el cos social, la presència del català disminuesqui. De fet, és lògic pensar que encara disminuirà molt més. Qualsevol palmesà d'entre la trentena i la quarantena d'anys, sense una ofuscació ideològica molt marcada, pot recordar perfectament com fa vint anys era factible viure en català a Palma, i ara no. Almanco no ho és si el ciutadà no du la bandera alta tot el dia. És a dir, l'enquesta reflecteix que si bé molts ciutadans a ca seva i en els seus cercles socials primaris potser usin el català, en cercles més amples necessiten parlar en castellà. En tercer lloc, i en relació a la segona consideració, podria concloure's que estam davant una situació terrible. No per força. El fet que proporcionalment el català se vegi disminuït sobre el total social, té dues cares. Per una banda, és vera que mai no tornarà a passar que el català tengui una presència majoritària dins la societat. És impossible que així pugui ocórrer després de veure com ha canviat la societat balear. Amb la realitat demogràfica i socio-lingüística actual i relacionant-les amb els resultats electorals, és purament fantasiós imaginar un procés de retorn a un paper social preponderant del català. Però l'altra cara, com també reflecteix l'enquesta, és que la consciència grupal dels catalanoparlants pareix augmentar molt. Aquest él costat clau de la qüestió. Ningú no pot negar, si no és des de radicalismes molt minoritaris, que la situació del català ha millorat considerablement. Tant com que és la millor que ha viscut en tota la història més propera. El català, en aquests moments a Balears, té un vigor infinitament superior (en relació a l'univers que li és propi, el dels catalanoparlants, indistintament del gruix que aquest tengui sobre el total social) que només fa vint anys, per no parlar de temps més pretèrits. I com a conseqüència d'aquesta última constatació se pot arribar a la quarta i darrera consideració que se dedueix de l'enquesta. El futur, sigui quin sigui, no depèn tant de la relació català-castellà sobre l'univers social globlal com del fet que aquells que diuen usar el català en realitat facin quelcom més que parlar-lo. Dit d'altra manera, si com diu l'enquesta un 42% del total que representa el 38% (el qual seria representatiu d'uns 300.000 balears) se sent identitàriament balear, significa que, en números rodons, representen uns 126.000 ciutadans. Si això fos cert, i actuassin en conseqüència en la seva vida quotidiana consumint productes en català, la realitat socio-econòmica-lingüística del català seria molt diferent de la que és. Fa l'efecte, idò, que el problema no és preocupar-se per allò que mai no tornarà a ser igual, sinó veure si de veres existeixen aquests 126.000 (que si existeixen, no se fan notar) i donar-los els instruments perquè actuïn en conseqüència amb allò que diuen sentir. I això, de moment, no se fa. Ni ningú ho reclama. La qual cosa du a d'altres conclusions sobre perquè se deu demanar tant l'impossible i gens el factible. Però això ja és per una altra ocasió.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris