Encara queda molta feina abans que tinguem algun sentit del que ha de representar ser portador de la ciutadania europea. Mentre els ideòlegs somien una etiqueta europea que recordi els drets humans i la tolerància, el benestar i la pau, la realitat és bastant més crua. Els primers missatges sobre el perquè de la Unió Europea semblen haver quallat de manera alarmant: més de la meitat dels europeus jurarien que ser un ciutadà europeu representa poc més que poder treballar, viatjar i estudiar en els altres països de la unió, segons els darrers sondejos de Brussel·les. La identitat europea se centra molt en l'estructuració d'un espai econòmic, que per a molts europeus és l'única raó perquè els veïns s'entenguin. És xocant que no pensem que ser europeu implica la democràcia, el respecte dels drets humans, la tolerància i la pau abans que altra cosa. Potser és un símptoma de com la construcció europea ens condueix a una pèrdua de contacte amb l'exterior, aquell món exòtic davant el qual aviat no tendrem cap front unit més que l'econòmic.