cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Viure a la bústia electrònica

L'any 1957, amb el seu llibre A la carretera, Jack Kerouac va inspirar l'èxode permanent com a forma de vida que va acabar configurant la generació beat. Aquest és un fet ben conegut que va convertir Kerouac i el seu llibre en un significatiu referent cultural del segle passat. De la mateixa manera que Kerouac vivia a la carretera, Eudora Welty, una escriptora del sud dels Estats Units nascuda el 1909, vivia a l'oficina de correus, d'acord amb el títol d'un relat curt que va publicar el 1941, i que va inspirar, per aquest fet, el nom d'un dels primers i més populars programes de gestió de correu electrònic, que du per nom, justament, Eudora. El relat de Welty, de títol Perquè visc a l'oficina de correus, havia impressionat Steve Dorner, l'autor del programa informàtic, i li va posar el nom de l'escriptora, primer com a homenatge i, segon, perquè amb el seu programa, que data del 1988, s'aconseguiria dur l'oficina de correus a la llar de tothom i alliberar així totes les Eudores Welty del món de la servitud que indicava el títol del relat.

Encara que no ho sembli, tot just acaben de passar trenta anys des del dia en què Ray Tomlinson va tenir la gran idea de fer uns petits programes que facilitassin l'intercanvi de missatges entre els usuaris dels diferents ordinadors connectats en xarxa que hi havia a l'empresa que el tenia contractat aleshores. Es tractava de l'empresa BBN de Massachusetts, que era la que havia guanyat el concurs de l'Agència de Projectes Avançats de Recerca (ARPA) per construir les màquines que havien de servir per connectar entre si diverses xarxes d'ordinadors, i que acabarien essent el germen de l'actual Internet. El fet és que els programes de Tomlinson eren petits hacks, és a dir, programes que possibilitaven usos no prevists originàriament en les especificacions tècniques de la xarxa. Naturalment, hom havia establert que fora possible l'intercanvi d'arxius entre diferents ordinadors, però no l'intercanvi personal de missatges entre els respectius usuaris. Gairebé sense adonar-se i sense voler, per configurar les adreces en el seu programa, Tomlinson va triar el que acabaria per convertir-se en el símbol de tota una revolució tecnològica, la U, que era un autèntic anacronisme present als teclats per inèrcia i que, justament, va anar bé per la seva falta d'ús. Tanmateix, els hacks de Tomlinson van tenir tant d'èxit, que a les especificacions dels protocols de xarxa Arpanet de l'any següent, 1972, ja hi apareixien els seus programes de gestió d'intercanvi de missatges.

Durant vint anys més, el correu electrònic va seguir confinat en els usos acadèmics i militars dels primers temps de la xarxa. La resta de la història és prou coneguda: fins fa ben poc calia tenir una adreça del món real per ser, per tenir una identitat. Posteriorment aquesta adreça va ser completada amb un número de telèfon, i ara cal tenir una adreça electrònica per poder començar a tenir una identitat a l'espai virtual que han configurat Internet i les xarxes d'ordinadors. De mica en mica, l'ideal somiat per Steve Dorner, el creador del programa Eudora, s'ha anat convertint en una realitat, ja no cal viure a l'oficina de correus, perquè l'oficina de correus és a casa o a qualsevol lloc on hi hagi un ordinador connectat a la xarxa. Per una d'aquelles coses que té la vida, el programa Eudora, responsable en bona part d'aquesta transició, ja no té ni el protagonisme ni la rellevància que li pertocaria per la seva contribució, ja que s'ha vist desplaçat per les utilitats ad hoc que tots els navegadors han anat incorporant. El darrer cop ha vingut de la mà del correu web, aquest que pot ser consultat directament amb el navegador d'Internet. De tota manera, no acab de saber si l'objectiu de dur l'oficina de correu a sobre és gaire compatible amb l'èxode que predicava Kerouac. Al capdavall, tampoc no he aconseguit acabar d'esbrinar quina de les dues servituds és més nefasta, si la d'haver d'anar a correus o dur la bústia damunt. Honestament, ni els sobres contaminats amb àntrax aconsegueixen decantar de tot la balança.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris