algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Escriptura i biografia en T.S. Eliot

La biografia d'un artista no té sentit més que en relació amb la seva obra. Això vol dir que el biògraf d'un autor ha de ser a la vegada un bon coneixedor de la seva obra. I que, en el seu treball, ha d'estar constantment teixint un entrellat de relacions entre les dades biogràfiques esbrinades i el creixement de la seva escriptura. Un exemple excel·lent d'aquest tipus de feina és la realitzada sobre la figura i l'obra de T.S. Eliot "segurament el poeta de llengua anglesa més important de la segona meitat del segle XX", publicada el 1998 per la Dra. Lyndall Gordon, com a resultat d'una llarga dedicació, iniciada a Nova York el 1970, que l'ha dut a ser a hores d'ara la millor especialista en el tema. En efecte, cal explicar que l'obra actual és el resultat d'una àmplia revisió de dues obres anteriors, Eliot's Early Years, apareguda el 1977, i Eliot's New Life, editada el 1988. L'obra actual, doncs, que duu el títol de T.S. Eliot. An Imperfect Life, és el fruit d'una investigació o indagació que ha durat pràcticament trenta anys.

Tanmateix, cal apuntar que "com indica el mateix títol d'aquest darrer treball", la personalitat de l'autor no en surt gaire ben parada. Per una banda, per la seva turmentada religiositat puritana, heretada dels Pilgrim Fathers colonitzadors de Nova Anglaterra, obsessionada pel pecat i l'infern. Perquè T.S. Eliot creia en l'infern. Mary Trevelyn, una de les seves guardianes protectores de l'època en què ja havia de capejar les conseqüències de la fama, en dóna testimoni en la seva extensa memòria quan conta que, en una ocasió, va dir-li: «Crec en l'infern, sí, hi crec decididament. I visc en constant temor d'ell. Si hi ha un cel, hi ha d'haver un infern. Però tot això es troba fora del temps i, per tant, està fora de la nostra comprensió terrenal». També li deia que aquesta creença «està en els meus ossos». De fet, Eliot podia posar-se a resar fins i tot en el metro londinenc. I amb el seu humor idiosincràtic afegia que això potser no era molt bo per a les seves pregàries però que, eventualment, les seves oracions podien ésser bones per al metro.

També, per un altre costat i encara de forma més accentuada per Lyndall Gordon, per la manera en què el nostre heroi al final va deixar plantades tant la seva primera dona, Vivienne Eliot "sens dubte una desequilibrada però que el va fer un home com a poeta", Emily Hale "segurament la persona que més va influir en la seva obra poètica" i la pràctica i protectora Mary Trevelyan, després d'unes relacions prolongadíssimes o molt prolongades en tots tres casos (la peculiar relació amb Emily Hale va començar abans de la seva vinguda a Europa, el 1914, i va durar anys i panys fins a 1947). Certament, es pot dir que, malgrat totes les seves preocupacions morals per «fer el que calia» i per assumir totes les seves responsabilitats de la manera més escrupolosa i exquisida, la veritat és que va utilitzar-les molt més que no va servir-les. Val a dir que el seu «intercanvi» va ser a bastament asimètric. Almanco fins al seu casament, el 1957, amb la seva segona esposa, la seva secretària Valerie Fletcher, sense anunciar-ho a ningú més que al seu advocat i a un codirector de Faber, perquè li cercàs una nova secretària.

Així, el subtítol de An Imperfect Life queda del tot justificat. Però, una vegada més, convé recordar, de totes totes, que el que realment importa és l'obra que ens ha deixat el gran poeta. Al costat de la qualitat absolutament extraordinària dels Four Quartets, les petites misèries del premi Nobel pertanyen del tot al passat, un passat més aviat tristoi "sens dubte" però que no mereix ésser considerat el centre de res. En definitiva, cal donar per pràcticament segur que T.S. Eliot també creia en el Purgatori i que "si de cas" ja n'ha d'haver sortit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris