L'enquesta que té el Govern balear en el seu poder on s'afirma que només el 38 per cent dels ciutadans de les Balears empren habitualment el català és la més clara mostra que l'idioma propi i estatutari ha entrat en fase de malaltia social. I és molt trist el que està passant. Durant llustres, les crides a la defensa de la llengua han estat constants. Però, a la pràctica, ha servit de molt poc. Això és semblant al que passa amb una persona que va al metge per dir-li que té mal, i el facultatiu li contesta que són maníes. L'home va decaient físicament i el metge li respon que que no es preocupi. Finalment, tot acaba en un funeral. I en aquesta trista conjuntura de la nostra llengua tenim molts de malalts que adverteixen de dolències i penúries, però ens manquen metges decidits a tractar el problema amb tota la decisió del món. Aquesta és la realitat. La malatia ens rovega sense descans. Cada cop són més grans les zones de les Baleares on el català és ofegat. I no passa res. A termes municipals com Calvià du camí de la desaparició tot i que l'esquerra hi governa des del 1983! Sense anar més enfora, la batlessa Nájera ni s'ha preocupat d'aprendre la llengua estatutària sense que ningú no li digués res dins el seu propi partit. I Palma du el mateix camí que Calvià, igual que la majoria de zones turístiques. Vivim un veritable drama i un autèntic genocidi cultural. Només els esforços de la Conselleria d'Educació a les escoles mitiguen el problema. Però això no és suficient. De què serveix defensar el català a les aules si els al·lots, quan surten al carrer, es troben amb una llengua diferent? Cal reaccionar ràpidament. Amb total decisió i amb coratge. Una dècada més de badar, i el mal serà incurable.