nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Conflictes

Basta llegir els diaris, encendre el televisor o escoltar la ràdio per veure que el llarg de la nostra existència "no tan sols em referesc a la nostra existència en particular, sinó la de l'home en general" estarà envoltat de conflictes. N'hi haurà de diferent abast; uns poden esser personals; la discussió per l'acord de l'hora d'arribada a casa entre un adolescent i els seus pares; altres poden involucrar diferents grups de persones com per exemple el debat d'una comunitat de veïnats per decidir de quin color es pinta la façana de l'edifici; fins arribar a conflictes de gran ressò mediàtic com poden esser enfrontaments entre comunitats autònomes i estat, o conflictes internacionals.

Hi ha gent, n'he sentit veus, que veuen els conflictes, les controvèrsies, com quelcom dolent, com quelcom insuportable i que s'ha d'esborrar. Aquestes actituds són poc constructives i antinaturals, ja que volen amargar allò que sorgeix de la vida humana, de la interacció entre persones. I és que els conflictes neixen de la diversitat de pensaments, dels diferents interessos de les persones, d'una determinada manera d'entendre la societat, etc. Així que l'absència dels mateixos són indicadors de dues coses, d'un uniformisme ideològic, l'anomenat pensament únic que ve propiciat per la societat de masses. O per por d'expressar o proposar altres alternatives a allò imperant. Cap de les dues opcions sembla gens desitjable, no?

Conseqüentment, les persones hauríem d'esser educades i adquirir les destreses necessàries per resoldre conflictes, i no em refereixo a la manera tant de moda, ara, de: «lo ordeno y mando» o el de la força dels fusells.

Cal seguir una premissa bàsica, s'ha de parlar amb l'altra part afectada per mirar d'arribar a una solució dialogada. Les diferents parts han de tenir la seva veu, poder explicar les seves inquietuds, punts de vista, enfocaments del problema, etc. Cada part ha de mirar d'esser comprensiva, aconseguir, si es pot, posar-se en el paper de l'altra. Aquest procés de negociació s'ha d'encaminar cap a les causes del problema, el perquè real del conflicte. Així, amb la paraula, s'ha d'arribar a un consens on les diferents parts tant guanyin com cedeixin quelcom. És a dir, solucionar les coses d'igual a igual a través de la raó.

En canvi, molts de conflictes en lloc de resoldre's d'aquesta manera, prenen un camí irracional. La via utilitzada és la de la imposició per la força. La part que ha estat vençuda resulta humiliada i en ella neix un sentiment de recel o venjança que a la mínima esclatarà en una altra resposta violenta. Això crea una roda on cada bàndol no vol res més que derrotar l'altre i es justifica l'agressió titllant els altres de l'encarnació del mal, mentre ells es revesteixen com el bé. I és clar, el mal es venç, i res pus. Qui parlaria amb el dimoni?

De tot això resulta una lluita cega on la caua del conflicte ja s'ha oblidat i sols es pensa a com derrotar l'adversari. Aquests conflictes són els que s'eternitzen i semblen no tenir solució, no perquè no en tenguin, sinó perquè se n'han oblidat les causes.

Rafel Adrover Busquets - Esquerra Republicana de Catalunya

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris