nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

La vivenda, el Govern i la Sang

Ja estam que el Govern balear té només relatives possibilitats d'actuar en el mercat de l'habitatge. Relatives, però no inexistents. Ningú no demanarà a l'executiu Antich miracles, però, atesa la importància de la qüestió, sí que se pot demanar que no s'intenti confrondre la gent. Francesc Quetglas, el nou conseller del ram, i el president Francesc Antich, presentaren dijous pasat les propostes del nou pla de vivenda. Segons les ressenyes periodístiques, el Govern demanarà que la política del govern nacional s'adapti a la realitat balear. Tenint en compte en el molt cas que de sempre se fa al Govern balear a Madrid, i a més en aquest cas amb el valor afegit de les «excel·lents» relacions entre els executius de Palma i el de Madrid, ja podem suposar el molt que escoltaran a la Villa y Corte als del Consolat. Si Antich i Quetglas duguessin un ciri a la Sang tendria la mateixa efectivitat.

Quan sabem que entorn de 250 persones menors de 30 anys cerquen pisos cada dia a Palma, i no en troben, almanco dels que puguin pagar, que el Govern anuniciï la sortida de 50 pisos a preus d'entre 118 i 256 euros és una bona notícia. Insuficient, però se fa camí. El Govern assegura que truerà fins a uns 200 les vivendes d'aquest tipus fins el 2003. Tant de bo sigui així. En qualsevol cas aquestes mesures són les que se poden mostrar al ciutadà. Què són insuficients? Segur, però són. Allò altre, el de demanar a Madrid o a la Sang qualsevol cosa, no serveix per res, i demostra que el Govern comença a tirar (i això és el més preocupant perquè és sinònim de la seva impotència) a l'aire coets d'artifici per despistar.

Juntament amb la carta als reis d'Orient que feien Antich i Quetglas, els dos polítics ens asseguraven que el Govern està treballant intensament per crear mesures de xoc en el model territorial i social que, a la vegada, tendran uns efectes màgics com és per una banda disminuir el global del sol construïble i, per l'altra, assegurar que el preu del sòl restant no s'incrementi gaire. I per si pujàs, tenen grans mesures de compensació preparadades. Si ho aconsegueixen, alguna universitat els farà doctor honoris causa en parapsicologia política. No es coneix a cap lloc del món lliure que tal equació s'hagi resolt d'aquesta manera. Unes bones mesures, com és treure aquest pisos a preus assequibles per a segments de població modestos, se veu així diluïda dins una allau de fàcil demagògia que, a més, ningú amb dos dits de seny se creu. La vivenda, a Balears i a Mallorca, és un problema massa seriós com per frivolitzar-lo d'aquesta manera. I afecta un gruix de la població que no és, només, el joves ni els que menys capacitat adquisitiva tenen.

Quan a l'estiu de 1999 Francesc Antich fou investit president era factible comprar un pis usat a Palma per uns 600 euros per metre quadrat, o llogar-lo per devers 4 euros per metre quadrat. Ara, ni en deliris. Quan Antich vagi a les eleccions dient el molt bé que ho fa fet, encara serà pitjor. El que comptarà, aleshores, és que aquest govern haurà dedicat nombrosíssims recursos públics a ajudar a guanyar més doblers a uns empresaris que paguen sous no superiors als 600 euros al mes als seus treballadors els quals són, a Balears, dotzenes i dotzenes de milers. I ho haurà fet sense cap mesura condicionadora perquè tals empresaris millorin o els sous o l'estabilitat de la feina que ajudi els treballadors a adquirir o llogar vivendes. Quan arribi el moment de votar, el Govern (i cadascun dels partits que li donen suport) hauran d'explicar perquè han fet això, perquè pràcticament no res s'ha fet per afavorir l'adquisició d'habitatges per part de la immensa majoria dels ciutadans (per exemple: encara és l'hora que el Govern digui què farà qualque cosa sobre la sentència favorable a Ausbanc contra un caixa d'estalvis per procediments incorrectes d'arrodiment a l'alça d'interessos hipotecaris) i de res no servirà que ens expliquin que tota la culpa és que el santcrist de la Sang. Ja se li han acabat les possibilitats de més cortines de fum. I només li queden devuit mesos per retre comptes, per demostrar el seu suposat progressisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris