nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Un any entre Amiens i Francesc Camps

Les cartes ja són damunt la taula, i girades. Ben prest farem allò que se'n diu jugar a cartes vistes. Unes institucions per una banda i les altres per la seva, a Menorca se li dibuixa un panorama de celebracions oficials per a l'any 2002 que podrien acabar sent l'expressió més viva i contundent de la disparitat ideològica profunda de la societat illenca. No parl, en sentit estricte, de la mediocritat conceptual extemporània de dividir-nos en esquerres i dretes com es féu després de la Revolució Francesa i el qual esquema es troba avui literalment periclitat. No és pas açò. Més aviat em referesc a la divisió persistent, terrible, entre els que reconeixen i fan seva la identitat catalana de Menorca amb naturalitat normal i plena i els qui en discrepen repatanis i bel·ligerants, amb la distintiva intolerància espanyola. És la fractura latent en el si de la societat menorquina, l'autèntic dubte shakespearià d'Hamlet que tenim a punt de declamar sobre l'escena. Resulta que el Consell, amb encert plausible i per mi necessari, ha aprovat que l'any 2002 sigui oficialment dedicat a recordar la figura egrègia de Francesc Camps i Mercadal, el més excel·lit investigador modern del folklore i lingüista prestigiós i mirífic que defensà la unitat de la llengua catalana, i que aspirà a la normalització, diríem ara, de l'ús del català de Menorca en tots els ordres i registres. El 27 de març, en efecte, s'acomplirà el 150è aniversari del seu naixement en el predi de La Cova des Migjorn Gran.

Per l'altre cantó, les institucions militars de l'illa preparen la commemoració, també oficial i amb l'aquiescència dels poders civils, del bicentenari de la recuperació de Menorca per a la sobirania de la Corona espanyola. L'efemèride prové de l'aplicació del Tractat d'Amiens entre anglesos i espanyols (març de 1802), a través del qual finiren les dominacions estrangeres del XVIII. Primmirat, el problema, segons jo el veig d'antuvi, no rau en el rebuig a l'annexió espanyola d'aquest país illenc nostre, sinó en el desacord amb les formes assimiladores, invaents i fins punitives amb què el procés fou portat a cap pel poder polític central. Vull dir aplicant-nos la lletra "lletra, és clar, que amb sang entrava, per parafrasejar la dita" dels decrets de Nova Planta, encara que amb un segle de retard, perquè el 1713"14 ens hi escapolírem. Aleshores la història jugà a favor nostra (cosa més aviat infreqüent), i fugírem de la política dura de castellanització imperativa i abrandada, més tost, amb una prepotència repressora evident.

Així les coses, el panorama de celebracions pot ser de mal trenar. Jo esper, naturalment, que una no sigui la rèplica contrària de l'altra, ni a l'inrevés. Evitem que s'obrin fractures. Ara bé: la identitat essencial de Menorca i la idiosincràsia del poble que l'habita se situa més aviat del cantó de l'Any Francesc Camps, que no pas del que suposà per a la història local l'acord d'Amiens, sobretot pel que fa a les conseqüències polítiques immediates. I açò no obstant, entenc que no podem pas refusar el tractat diplomàtic, ni tampoc repudiar-lo. És un fet intrínsecament lligat a la nostra història particular, i per tant l'hem d'acollir com a propi.

El que féu l'Estat central amb Menorca després de la recuperación de este pedazo de suelo español para el seno de su madre patria s'allunya molt de la protecció de la personalitat pròpia, del manteniment dels furs i les institucions i del foment de la peculiaritat lingüística. El decliu de la vitalitat cultural "i la normalitat" fou esfereïdor, i només gràcies a noms ínclits com ara el de Francesc Camps ens anàrem reeixint, mal que bé, fins al dia d'avui. Per tant, la convivència d'ambdues celebracions només no grinyolarà si serveixen, estrictament, per treure les conclusions objectives del que suposaren en la nostra història. Cada cosa en el seu lloc. Fóra pervers que alguns aprofitessin per aplicar"nos de nou una mena de Tractat d'Amiens "que ens reespanyolitzessin a la vella usança. Amb un n'hi hagué de més.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris