cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Seguretat

No estic segur de poder apuntar-ho en el registre d'efectes col·laterals de la puta guerra que ens han muntat els fanàtics, però, com a mínim, puc assegurar que gaudeix d'una oportuna coincidència. Ara em diran que és una qüestió estètica, de «manteniment», i no necessàriament relacionada amb la neura per la seguretat que ha sobrevengut d'aquesta crisi. Però el cas és que l'històric edifici de Sanitat, actual seu de la Conselleria d'idem, ha començat a ser blindat amb una barana de ferro per tot el perímetre. Pot ser una necessitat dels temps actuals, perquè la seguretat ha esdevingut quasi imprescindible, no ho dubt, però m'agradava més la tanca d'arbusts que envoltava l'edifici i el feia proper al ciutadà, com haurien de ser tots els edificis públics.

Reconec que el problema apareix quan els llocs públics de tan propers esdevenen indefensos al davant d'una ínfima part de la ciutadania, la més violenta, i el patrimoni públic es fa malbé. Tenim molts d'exemples, però en tots ells es fa palesa la necessària indiferència dels administradors. Sense anar més lluny, l'escultura d'Alfaro, al Parc de la Mar, pateix una reiterada agressió dels bàrbars que la manté disfigurada permanentment. És vera, però també ho és que quan hi havia vigilància policial constant en aquell indret emblemàtic, l'escultura del valencià universal no patí mai els atemptats. Clar que eren altres temps i no governaven els valencians blaveros que ara gestionen Ciutat. Qüestió de matisos.

Però què podem esperar d'una ciutat que manté, fins i tot, les esglésies tancades? Deu ser per por de compartir la informació privilegiada de Gescartera, perquè aquesta és l'única diferència que hi veig entre les nostres parròquies, tancades amb pany i clau, i les de Nova York "una ciutat molt més gran i conflictiva", on les portes són obertes a tothom i a tothora, i no només per al culte, també per arredossar els sense sostre i donar-los aixopluc. Serà que tot, en aquesta terra, s'ha encomanat de la por i de la malfiança que ens augura un futur de major demanda de seguretat, si fa falta, per sobre de la llibertat.

Pel vist i per l'intuït, el món no serà millor després de l'11 de setembre, perquè als qui manen només els interessa que sigui més segur. Però si recuperam la boixera desenfrenada, malgrat sigui amb l'excusa de la teràpia contra el neguit, haurem refet alguns dels passos perduts en una maleïda època de correcció i puritanisme. Ha estat necessària una crisi perquè els psicòlegs ens recordin allò que molts mai no havíem oblidat: que un «capdavall» desengalavernat és la millor garantia d'un «capdamunt» ben governat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris