cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Gomínids

La cultura de l'homo sedens ja fou descrita pels antropòlegs italians del s.XIX, que anomenaren culi di ferro els individus d'aquest grup. L'esmentada variació de l'ésser humà es caracteritzava, en efecte, per una ànsia desmesurada de tenir i mantenir un seient (ser cosa o ser fet cosa, en la llengua d'aquesta cultura), alhora que per practicar el canibalisme i ritus religiosos que la bibliografia anomena «un moderat optimisme» o «una absoluta indignació». Altres fonts descriuen sacrificis humans davant ídols coneguts com PIB i IRPF, més la tercera i estranya part d'una Trinitat coneguda com Gescartera, Corcuera o cosa semblant. Aquesta societat d'homo sedens va conviure amb una raça subjugada, la de l'homo jacens, així anomenada per passar la major part del seu temps ajaguda davant un objecte anomenat televisor, el qual representava la divinitat de l'homo sedens a totes les llars. I encara avui és un misteri entendre com els jacents "d'activitat escassa o nul·la" podien sufragar la despesa ocasionada pels sedents: si ni els sedents ni els ajaguts originaven riquesa, d'on sortien els seus àpats? Una tercera cultura podria ser la resposta d'aquest enigma, i l'extinció d'uns misteriosos «subsaharians» que apareixen de manera recurrent a la litúrgia encara no ha estat datada de manera adient. La moderna antropologia, emperò, creu haver descobert un factor que podria esbucar les creences clàssiques: un grup d'homínids "anomenats Poltronus technocraticus o gomínids" podria haver-se barrejat amb l'homo sedens. Sembla que empraven una substància untuosa amb què protegien els seus pèls de polls i altres paràsits; i empraven una xerrameca incomprensible que remedava la dels sedents. Mai no s'ha demostrat la seva existència, si no és per uns obscurs documents coneguts com BOE i BOIB. El misteri dels gomínids i dels subsaharians roman obert.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris