nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
24°

La penetració empresarial del PSIB

Dijous passat el president del Govern, Francesc Antich, acompanyat pel conseller d'Hisenda i Pressupost, Joan Mesquida, reuniren 75 associacions per presentar una mena de quaderns de queixa per reivindicar davant el Govern central el posar en valor l'anomenat Règim Especial de Balears, com a canal adient perquè Madrid invertesqui en un quinquenni, al marge del sistema de finançament, més de mil dos-cents milions d'euros (si la conversió amb la calculadora no falla, en passar a la nova moneda els més de 200.000 milions que se reclamen). Per altra banda, aquest diari informava dissabte que col·lectius sindicals podrien rememorar velles operacions socials com aquella que se va presentar fa deu anys, «Volem comandar ca nostra», creada per l'OCB.

Les tres plataformes, les dues actuals i la pretèrita, tenen un clar nexe d'unió: serveixen més als interessos dels seus impulsors que no als objectius que pretesament, i oficialment, tenen i que són el teòric motiu de naixement. Són, per dir-ho més clarament, un instrument del seus impulsors. La de l'OCB va néixer i la seva posterior existència va estar marcada pel silenci i ignotes realitzacions, però serví a l'entitat cultural com a trampolí per començar la seva activitat posterior, i fins ara, més caracteritzada per ser un lobby empresarial que no cultural; per tant, des d'aquest punt de vista, va ser un èxit. La que impulsen col·lectius sindicals ja se veurà quin objectiu i vida té, però fa l'efecte que podrien tenir una intencionalitat política. La que no hi ha dubte que té aquesta intencionalitat, política, és la plataforma presentada per Antich i Mesquida. Ja se veurà com evoluciona però aquesta pareix començar molt bé. De fet, ni tan sols és una plataforma, pròpiament dita. Per a l'èxit dels impulsors de qualsevol plataforma de llançament, el millor que se pot dir és que no existeix, com és el cas. Per què comença bé, idò? Si només fos un cas aïllat no tendria més importància, però no ho pareix. És quelcom emmarcat dins el «nou impuls» que el PSIB i presidència del Govern han fet autodonar-se al president, per revifar la malmenada Operació Antich.

Està clar que Francesc Antich necessita recuperar imatge, bona i a marxes forçades, i pareix evident que la nova col·laboració entre l'entorn presidencial i el PSIB anirà cap aquesta direcció. Després de quasi 10 mesos d'experiments la «lampisteria» socialista, tant la institucional com l'orgànica, s'ha convençut que o se n'obliden de les bregues internes i d'acusar-se dels fracassos respectius, o poc tendran a fer. Pareix que, idò, han decidit impulsar conjuntament tot el que sigui necessari per recuperar per a Antich imatge d'activitat i en positiu, després de mesos de desastres continuats. No hi haurà cap cop damunt cap taula. No hi haurà tretes de pit. No hi haurà tampoc cap gran operació espectacular. Serà un degoteig d'actes que permetin visualitzar la cara més amable d'Antich, i segurament també un paral·lel increment de l'activitat pública del PSIB, «marcant» ritme polític.

És a dins aquesta estratègia general que s'ha d'emmarcar l'acte de dijous passat d'Antich i Mesquida. Fer que el president recuperi espais i presència dins un àmbit, l'econòmic-empresarial, al qual no s'havia prestat gairebé cap atenció. D'aquí aquesta plataforma. Bastava veure els assistens. No és cap secret que quan el PSM començà l'estratègia de penetració dins les xarxes clientelars del PP entre el petit i mitjà empresariat, des del PSIB s'ho miraven amb bastant d'escepticisme. L'acte de dijous passat pareix assegurar que han rectificat i que no deixaran camp lliure al PSM. Que pretenen disputar-li protagonisme en la defensa dels interessos gremials petit-empresarials. El missatge que se'ls enviava als assistents era implícitament clar: el president dóna l'impuls polític i amb la presència del conseller d'Hisenda i Pressupostos (que fins ara no havia participat activament en aquesta mena d'operacions) se'ls recorda que sigui quin sigui l'instrument que els dóna ajudes, la clau del grifó és sempre el mateix, don Joan Mesquida, és a dir don Francesc Antich, o sigui, el PSIB.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris