nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

La recuperació de Pilar Alonso

Parcifal Ediciones ha reeditat Barcelona y la noche, el llibre que Àngel Zúñiga (1911-1994) va publicar per primera vegada l'any 1948. El llibre és un complement adient a un altre de magnífic, Nits de Barcelona, de Josep Maria Planes (1908-1936), editat també enguany per Proa. Planes ens descriu, amb una prosa irònica, molt en la línia de Josep Pla, els locals d'esbarjo que servien de cau a la vida nocturna de la ciutat en la preguerra. Zúñiga, tot fent ús d'un lirisme un xic ampul·lós, fa referència, preferentment, a les nits de postguerra en els cabarets i tablaos. Entre l'un i l'altre, els lectors d'ara poden fer-se una idea aproximada de com es divertien els barcelonins els anys que desembocaren a la Guerra Civil o que vengueren després. Tanmateix, no és a l'atmosfera social de la preguerra, carregada de mals auguris, a la que vull fer referència. Ni tampoc a la ciutat mutilada de la postguerra, que somreia les nits, tot procurant no fer cas a la sentor de mort procedent del Camp de la Bota o de Montjuïc. Únicament ho he comentat de passada, perquè allò que m'interessa és fer-me ressò dels comentaris que dedica Zúñiga a Pilar Alonso (1898-1980), la cupletista nascuda a Maó. Transcric frases triades a l'atzar. Diu, per exemple, que «ya no se comprenderían las mágicas noches de San Juan sin su 'quan s'enlairen els coets', ni tampoco la Pascua de Resurrección sin que alguna 'colla' disparase al aire azul de la noche el canto de las 'caramelles' popularizado por Pilar desde el viejo Eldorado». I afegeix: «Eligió (Pilar Alonso) el color local que era el que mejor le iba. Los tipos callejeros; el léxico de una gente que amaba el humor sano por sobre de todas las cosas; y el enorme poder de sugestión de la clase trabajadora, le sirvieron para mostrarnos en la superficialidad de una canción lo que la misma tenía de humorístico, su denominador común de humanidad». Els comentaris de Zúñiga ens remeten a una Pilar Alonso que s'havia fet un lloc en el cor dels catalans. No s'està d'afirmar que «las paredes de los hogares andaban llenas de retratos de Pilar, con su boca grande, con la expresión dramática o pícara de sus ojos, su cabellera revuelta, su figura insignificante, pero que, en momentos, puestas en tensión por una canción cualquiera, sabía engrandecer». I més endavant continua: «Los enamorados "en referència a les seves cançons" las cantaron al volver de las excursiones domingueras, en la tarde borracha de luz e ilusión de esta Barcelona que siempre parece dormir un sueño mediterráneo. Y el Nena "cançó que tornaria a posar en circulació Sara Montiel als anys cinquanta", hizo en esos tiempos más estragos amatorios que el volverán las golondrinas, más o menos oscuras, de la poesía de Bécquer. Pilar la estrenó un buen día en Sabadell». Finalment diu, referint-se a Nena: «Así rozó los labios de todos los enamorados de los años veinte. Canción de la ciudad en la inmensa melodía de sus luces y ruidos. Así la cantaron los padres de los hijos que, ahora, bailan el swing en Amaya con el mismo entusiasmo que en Brooklyn o que en los dancings de puerto que saben a sal de todos los mares y llevan tatuajes de todas las marinerías. Estos jóvenes de hoy que, aunque siempre habrán suspiros y besos, nunca sabrán de la dulzura, infinita en el pasar del tiempo, de las canciones de Pilar Alonso. Cuando ella quería, subían más, mucho más, que los estrepitosos cohetes de la noche de San Juan». Malauradament no és possible trobar cap recopilació de les cançons de Pilar "en català: La Porta Ferrissa, la Font del Gat, Els tres tombs, Les Caramelles; en castellà: Nena, El Relicario, Tango Fatal", gravades, la majoria d'elles, amb el segell discogràfic de Casa Inurrieta, de Sant Sebastià. Pens que al senyor Muñoz, des de la direcció general de Cultura, li correspon fer les gestions pertinents per a recuperar-les i fer-ne una edició. Les filles de Pilar, residents a Madrid, també han de tenir cintes magnetofòniques gravades per ella que, convenientment netejades, servirien per a enllestir un compact. D'altra banda, el cost no hauria d'ésser impediment per a tirar endavant el projecte. Cal suposar que els ajuntaments de Maó i de Barcelona, el consell de Menorca i la Generalitat de Catalunya, no tendrien inconvenient a participar-hi. Pilar Alonso s'ho mereix. I la memòria col·lectiva del nostre poble també, ja que necessita enriquir-se amb l'aportació d'aquelles persones que amb paraules senzilles saberen arribar al cor de la gent.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris