algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Quadern de viatge

Dimecres, 3." Ja tenia, pràcticament, enllestit el quadern d'aquesta setmana quan l'atzar m'ha obsequiat, a través del correu, una petita joia literària que conté tots els ingredients d'un text destinat a esdevenir model del gènere epistolar: drama, engany, passió, frau, aventura, poder, imaginació i, potser, algun component que pas per alt. Sincerament, no he pogut resistir-me a la temptació de fer-vos, mitjançant una traducció quasi bé literal, còmplices de les meves emocions, partícips, si voleu, de futures i misterioses inversions que poden enriquir-vos. No m'he vist amb cor d'escatimar als meus lectors la perfecta combinació entre l'oci i el negoci. Us hauré de privar, això sí, de l'estil original, no gens menyspreable, encara que intentaré mantenir l'esperit que vessunya la missiva. Atesa la urgència de l'afer i atès el fet que el temps corre contra els nostres interessos, heus aquí, sense més dilació, la lletra de convit que m'arriba des de Nigèria: «Benvolgut senyor, aquesta carta ha nascut del meu sincer desig d'establir relacions mútues i de negoci amb vostè.
El meu nom és Mr. Kunte Obodo Emiko, fill del cap Bature Kunte (diputat/ministre de finances del govern civil deposat) que fou mort i mutilat per la junta militar dirigida pel comandant Paul Koroma, després d'enderrocar el govern electe del president Tijan Kabba. Això no obstant, ignor fins a quin punt li són familiars els successos i disturbis de Sierra Leone, però la pressió de la guerra ens va conduir, a la meva mare i a mi, a l'exili a Nigèria, on hem viscut asilats durant tres anys. Dissortadament, la meva mare morí de càncer fa tres mesos i fou enterrada a Nigèria. Abans del seu traspàs me donà el certificat d'un dipòsit secret que el meu pare va efectuar en una companyia d'assegurances estrangera. El dipòsit, per un import de vint-i-cinc milions de dòlars (US$25.000.000'00), eren doblers pagats a la seva corporació per la seva companyia d'ultramarins en el fragor del conflicte. El meu pare posà aquests estalvis a nom seu amb l'esperança de fer-ne un ús personal després de la guerra, però el varen matar per la seva oposició a les forces rebels.

Jo mateix he establert contacte amb la companyia asseguradora per confirmar el dipòsit i negociar la devolució. Atesa la mort de la meva mare i el retard en la consecució de la pau a Sierra Leone, he decidit sol·licitar la participació d'una persona o companyia digna, honesta i de confiança que m'ajudi en la transferència i reinversió comercial dels diners. Vostè rebria un percentatge negociable en acabar la transacció. Si vostè està interessat en la proposta, es posi en contacte amb mi immediatament a través del meu telèfon, fax o adreça e-mail per rebre més detalls. Hauria de mantenir absoluta confidencialitat per tal d'assegurar l'èxit de l'operació. Per favor, indiqui el seu interès per tal que jo pugui donar-li el contacte amb la companyia i el certificat de dipòsit. Enviï les seves dades quan contesti. Salutacions. Signat: MR. Kunte Obodo Emiko».

Dijous, 4." La qüestió, no per retòrica, deixa de preocupar-me. El plantejament és senzill i la solució potser també és simple, però la ignor. No me referesc a la solució teòrica, sinó a la real, la que s'aplica quan el conflicte esdevé. Si un ciutadà decideix presentar-se, en les llistes de qualsevol partit, a les eleccions i surt electe i ocupa el seu càrrec en la institució per a la qual ha estat elegit per altres ciutadans que l'han votat, aleshores per a qui ha de ser la seva fidelitat? ¿per al partit que l'ha inclòs a la seva candidatura com a afiliat, independent o simpatitzant, amb les intencions vessades en un programa que abasta l'essencial de la seva actuació, o per als ciutadans que li han confiat la gestió dels seus afers? Es podria donar el cas, de fet es dóna, que les decisions polítiques d'un partit perjudicassin els ciutadans d'una determinada comunitat. En els partits hi ha l'anomenada disciplina de vot, l'incompliment de la qual suposa el trencament en la comunió d'objectius. Si això passa què ha de fer, renunciar al seu càrrec i deixar que el perjudici s'executi o, contràriament, ha de deixar el partit que l'ha agombolat i seguir en la institució per a la qual, en definitiva, els ciutadans l'han triat? Quina opció és la més ètica i envers qui és el seu compromís?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris