cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Visionaris

Es veu que Salvador Panikar va dir alguna cosa sobre la possibilitat que algú atemptàs contra les torres bessones de Nova York. Bé, ja està bé així, però no hauríem d'atribuir al senyor Panikar (que en el meu temps era Paniker) capacitats profètiques. No es tracta de negar-ho, no s'ho paga, però sí de mirar d'aportar una mica de coneixement a un clima d'histèria que va molt més enllà del paroxisme lògic produït per la catàstrofe. De la mateixa manera, es torna a parlar de les qualitats visionàries dels artistes, de l'art. Es rastregen en una partida d'artistes moderns anuncis més o menys embullats de la catàstrofe, especialment si aquests artistes no saben dibuixar i manegen el vídeo. L'oníric ara és llegit com una crònica avançada d'uns esdeveniments que han transtornat el món. Totes aquestes coses han tingut des de sempre una clientela fixa, a la qual intermitentment se n'hi ha afegit una d'ocasional, més o menys nombrosa, més o menys entusiasta, més o menys anguniejada. Els especialistes en aquesta mena de fenòmens estableixen relacions, no sempre clares, val a dir-ho, entre les onades de fe i algunes precarietats socials. És possible, àdhuc explicable, però en qualsevol cas és una qüestió que no admet confrontacions amb altres sabers. Se'n poden fer interpretacions antagòniques i totes irrefutables. La fe mou les muntanyes de la raonabilitat amb la mateixa desimboltura amb què vostè en demana unes olivetes. Però, bé, quasi tothom és respectable, no s'ha de perdre això de vista. No obstant això, costa més de pair la pujada dels valors de la previsió artística a càrrec d'alguns tractadistes en art contemporani, que han trobat entreteniment i tema en els signes detectats en un nombre indeterminat d'obres d'art. La seguretat amb què són llegits aquests signes, si fos digna de ser tenguda en compte, hauria de donar peu a la policia perquè interrogàs seriosament alguns artistes. És clar que això és una vulgaritat, però d'ocurrències que presenten algun tipus de similitud amb fets posteriors, n'han passat pel cap d'artistes, de pagesos, d'auxiliars administratius i de venedors d'enciclopèdies: i no totes han estat producte d'inspiració artística. Sovint eren veritables bajanades. La necessitat d'ampliar el camp dels coneixements de cada matèria no ha de tenir límits, és clar, però hi ha coses que no habiten en aquest camp. Cercar-les-hi no s'hauria de poder fer amb doblers públics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris