nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Fomentar la crítica: una contribució

Òbviament, cal fomentar l'exercici de la crítica si es vol millorar o potenciar la recepció de l'escriptura, recepció que sempre és prou problemàtica entre nosaltres. Per això, és lògic que recentment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana hagi iniciat la publicació d'una sèrie dels seus Quaderns Divulgatius, concretament amb el número 17 de la col·lecció, dedicada a donar testimoni de la feina que es va fent en aquest camp, centrant-lo "aquest testimoni" en els premis de la secció catalana de l'Associació de la Crítica Espanyola els tres anys darrers. Els llibres premiats varen esser Viure després, de Carles Torner, i El canvi, de Miquel Bauçà, per al 1998; Cor meu, el món, de Jordi Sarsanedas, i Maniobres privades, de Valentí Puig, per al 1999; i El llibre de la frontera, de Jaume Pont, i El cor del senglar, de Baltasar Porcel, per a l'any 2000. El quadern en qüestió recull quatre articles o notes crítiques sobre cadascuna d'aquestes obres.

Jaume Pérez Montaner, president de l'Associació d'Escriptors, justifica la comesa en un treball titulat explícitament A favor de la crítica, en el qual observa: «Se sol afirmar que l'existència d'una crítica literària constant, puntual i atenta als esdeveniments literaris i culturals és indici d'una bona salut literària; si això és així "i probablement ho és" no resulta difícil de concloure que el diagnòstic de la nostra literatura no pot ser tan afalagador com fóra desitjable». Tanmateix, apunta també Pérez Montaner, seríem injusts si no reconeguéssim que hi ha un bon grapat de lletraferits que, «voluntaristes sempre», d'una manera o l'altra intenten cobrir aquest front amb un mínim de continuïtat "alguns, certament, des de fa molts d'anys.

Justament, els autors de les crítiques recollides "encara que, naturalment, molts d'ells no puguin ser considerats exactament com a professionals en la matèria" conformen una mostra prou representativa de tots els que contribueixen a tapar aquest forat del nostre teixit cultural.

A mi m'han interessat especialment els quatre treballs dedicats al nostre poeta i ermità felanitxer radicat en l'Eixampla barcelonina, amb motiu de la publicació de El canvi, signats per Julià Guillamon (La Vanguardia, 17-7-1998), Enric Casasses (Avui, 21-1-1999), Sebastià Alzamora (Serra d'Or, novembre 1998) i Estanislau Vidal-Folch (El Periódico, 4-9-1998), que donen fe de l'impacte d'aquesta obra. També el ressò aconseguit per Cor meu, el món de Jordi Sarsanedas, Maniobres privades de Valentí Puig i El cor del senglar del nostre andritxol més universal, Baltasar Porcel.

Naturalment, no es tracta ara de fer cap crítica d'aquestes crítiques. El que motiva aquestes retxes és sols l'alabança d'un just reconeixement. Perquè la tan necessària tasca crítica també necessita ser encoratjada i recolzada. Però no sé estar-me de referir-me a dos excel·lents articles de qui, segurament, deu ser, a hores d'ara, el degà dels nostres crítics en actiu, Joan Triadú. Es tracta de Rellegint Jordi Sarsanedas (Avui, 30-11-2000) i Trencaclosques d'un passat engrescador (Avui, 23-3-2000), dedicat a El cor del senglar de Baltasar Porcel, dues contribucions que fan paret de bon de ver.

Decididament, aquesta darrera publicació de l'AELC deixa un bon sabor de boca i aporta qualque cosa al necessari reconeixement de la crítica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris