cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

El nou autoimpuls d'Antich

Ja tenim encunyat nou eslògan de promoció de l'antiquisme: «nou impuls», batejat en ocasió del nomenament del nou conseller d'Obres Públiques. Com gairebé totes les imatges que li fan emprar a Antich, té un aire pseudo-kennedià, en la mateixa línia d'altres que recorden molt la «nova frontera» de J.F. Kennedy, que Antich ha usat en d'altres ocasions. Se nota, idò, que qui decideix el discurs presidencial li agrada això d'introduir-hi aclucades d'ull en clau de política nord-americana. Per ventura s'ho haurien de fer mirar, això de copiar tant. No se coneix cap líder social i polític que ho sigui de bon de veres, que els serveis de propaganda li facin dir allò que ja han dit d'altres, sobretot «afusellant» recursos, ara de presidents americans suara de periodistes. Els discursos dels líders creen idees, no en manlleven.

En fi, deixem això, ara, i fixem l'atenció en el «nou impuls» anunciat en ocasió del canvi de consellers en Obres Públiques, ara que una setmana més tard les coses se veuen millor. Sens dubte Francesc Quetglas dóna unes garanties diferents de les de Josep Antoni Ferrer. Més adequades, potser, als temps que corren. Ja se veurà. D'entrada és ben vera que Quetglas és un pes pesant de la política local. Se coneix tot i a tothom. Sap de quin peu calça perfectament UM, el PSM, i els seus cordials enemics d'EU. Té llargs anys de pràctica en despatxos de poder. Sap de què va el «rollo» urbanístic a Mallorca i a Balears, i ningú no li ha d'ensenyar res del joc subterrani de la política. Per tant, estam davant d'una biografia política d'un veterà que li vagi com li vagi, i faci el que faci, el que és segur és que no li prendran el pel. Vist com han anat aquests dos anys governamentals, Quetglas és una bona assegurança per no seguir fent errades de passarell. I és que no poques de les errades de les àrees socialistes del Govern se deuen a manca de pesos pesants a les conselleries i segons nivells clau.

Quant a la litúrgia, per així dir-ho, del seu nomenament, hi ha quelcom que ha passat completament desapercebut i que cal ressenyar. El divendres dia 28, Quetglas acceptava ser conseller en un dinar amb Francesc Antich i Damià Cànoves, secretari d'organització del PSIB. Com se recordarà, Cànoves fou expulsat el passat desembre de l'entorn directe del president Antich. Encara és prest per saber si aquest sobtat retorn a les alçades celestials té alguna implicació de futur. Com a mínim té el valor d'un aparent retorn a l'equilibri entre les decisions institucionals i els interessos del PSIB.

El nomenament de Quetglas és una aposta forta per part d'Antich i el PSIB. No fa ni un any que, fart de ser menyspreat, Quetglas abandonà el càrrec de cinquena categoria on havia estat enviat a patir l'ostracisme en temps de glòria socialista en el poder. Ara puja fins a dalt de tot. I l'encàrrec que se li fa és no poca cosa. Dirigir l'urbanisme balear de tal manera que se vegin resultats, que aquests se venguin molt per sobre de la seva pròpia realitat, que sàpiga dur la iniciativa davant UM i que no se noti perquè Munar no se torni a rebotar, i tot amb poquíssim temps per endavant. Quetglas, que havia estat repudiat, ara és designat com el màxim responsable de l'intent de salvació d'Antich i del PSIB. Perquè serà en urbanisme i Obres Públiques on se la jugaran. Vist des d'aquest punt de vista, està clar que el problema dels socialistes no ha estat Ferrer i les seves peculiars maneres. El problema ha estat un altre. De fet, si miram la coincidència cronològica, hi ha coses curioses. Antich confessà el desembre que volia desfer-se de Ferrer. No ho va fer perquè se va publicar. El mateix mes, Cànoves era expulsat. Un embaràs després, Antich se rectifica a si mateix per triplicat: fa dimitir Ferrer, recupera l'apestat Quetglas i ho fa en un entorn de decisió que sembla indicar una resintonia amb l'aparell del PSIB que fou expulsat del regne presidencial. Massa coincidències com per no pensar que quelcom està canviant i que, potser, sigui això el que vulguin dir quan diuen allò del «nou impuls», que supera de molt una simple dimissió obligada d'un conseller.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris