cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Respostes desproporcionades

El Govern de Madrid troba que les universitats no estan prou qualificades per certficar la competència de qui aspiri a ser-ne professor, però alhora considera que la Generalitat valenciana sí que hi està per excloure Ramon Llul dels programes de Literatura dels seus estudiants. I no hi ha hagut cap contestació proporcionada a tal mostra de curtor i d'incoherència (entenc per resposta proporcionada la que hauria provocat l'exclusió de Cervantes en els programes de Literatura de La Rioja. Idò!). La desmesura ha emergit en l'escena política d'una manera rotunda. I qui s'hi troba més a gust és la tropa popular, però els altres, per acció o per omissió, li van darrere. Excepcionalment, Arzalluz és un polític molt mesurat a l'hora de replicar davant la desmesura de les provocacions que li enfloquen. La Constitució espanyola, per exemple, és enarborada com a signe de consens i de trobada perquè, efectivament, va ser redactada per una gran pluralitat de forces polítiques; però ara només l'han de poder interpretar (aquesta, i no altra, és la tasca del Tribunal Constitucional) els jutges proposats pels partits nacionalistes espanyols. Ja poden posar recursos d'inconstitucionalitat les colònies: tanmateix, on va la corda, va el bou. Feina tudada, la de Miquel Roca Junyent introduint una mica de sensibilitat plural en un instrument que ara només poden manejar juristes jacobins. Resposta desproporcionadament tímida de Jordi Pujol: «No està bé jugar amb la paciència de Catalunya» (abans, fa alguns anys, va dir que, si li acabaven la paciència, aniria a comprar-ne més; ja sabem, doncs, què farà). Resposta proporcionada d'Arzalluz: «Si l'Estat no ens vol al Tribunal Constitucional, tampoc no tenim cap feina a altres institucions com el Congrés o el Senat» (després de la frase, els partits espanyols senten retronar uns punts suspensius inquietants; els punts suspensius d'Arzalluz sempre resulten més inquietants que els de Pujol; qüestió de dignitat).

En l'acord del nou finançament, el PP ha jugat d'una manera molt bruta contra els governs autonòmics. El sistema anterior tenia el defecte de permetre que tot el creixement de la recaptació fiscal fos només aprofitat per l'Estat. Això vol dir que el govern central s'ha arribat a apropiar, darrerament, de més d'un bilió de pessetes anuals que haurien d'haver passat a mans de les autonomies si es volia mantenir l'equilibri acordat. El PP ha acceptat retornar als fons autonòmics només una tercera part dels recursos confiscats, i ara les autonomies han recuperat aquesta miqueta, però sense tornar, ni de molt, a la posició inicial. I després d'aquest procés d'imposició, les Illes Balears han quedat a la coa del finançament públic per habitant. Resposta desmesurada del nostre Conseller: «Només podem sentir una satisfacció moderada, perquè el nou acord difícilment podia ser pitjor per a nosaltres». Un govern que sent «satisfacció moderada» quan l'acaben d'atracar és un govern de teresetes que deixa clara la seva volada política. Després d'aquesta desmesura retòrica és ben comprensible que el PP fes un téntol en el seu habitual atac furiós contra el Pacte per alabar, per boca de González Ortea, la prudència i l'habilitat de Jaume Mesquida en la negociació de Madrid.

Però, probablement, la resposta més desmesurada que recorda la nostra terra és la del PSOE quan Cañellas va dir, fa uns quants anys, que s'hauria de limitar la immigració. Immediatament aparegueren tanques publicitàries socialistes amb la frase: «Mallorca, terra de tots». Bé: l'Obra Cultural ha denunciat aquesta setmana la bomba demogràfica que ha arribat a armar aquella actitud desmesurada. I el PSOE, que jo sàpiga, és allà on era. Impunement.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris