nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Revés

Deu ser tan grossa la intoxicació que hem patit que, per tornar a assimilar la informació sense perill de vòmits, hauran de passar temps i canvis de règim. I és que aquest territori va patir un atac amb armes de destrucció massiva de l'objectivitat; els efectes del qual encara es pateixen i s'encomanen. I el que és pitjor, no hi ha proves definitives de la seva eradicació, ni que els nous exèrcits no la utilitzin. Em podeu creure, s'ha d'estar molt contaminat per «oblidar», casualment, que el registre de pous és una imposició "per a mi encertada" del Plan Hidrológico Nacional del senyor Matas, el desaprofitat. He dit encertada, perquè crec que ho és, malgrat falla, com ens té avesats el desaprofitat, en una forma covard, incapaç d'afrontar la previsible impopularitat. Els seus escolans diran que no és veritat, que don Jaume envest de front temes tan impopulars com el mateix PHN en conjunt. Fals: el famós «Plan» té "i a Madrid ho saben gairebé amb noms i llinatges" molts més partidaris que detractors, precisament perquè n'hi ha que en sortiran molt afavorits, i en ells s'atrinxera quan ha de sortir a defensar-ho. El registre afecta a tots els pagesos per igual, ningú no surt afavorit ni el pot utilitzar com escut humà. Per això, el desaprofitat no dóna la cara. Tampoc no és novetat, i no seria encertat dedicar-li línies a la seva covardia: és a la nostra, la de tots els qui callam la seva, que volia dedicar-les, i no sé si n'he sabut.

El que saben fer la seva feina són Pep Tosar i Joan Bibiloni (dir-ho de Tabucchi és una redundància), aquests dies sobre l'escenari del Teatre Municipal, de Palma. Revés és un text intel·ligent, tendre i melangiós alhora, que serveix com excusa per omplir un escenari amb la veu de Tosar i de la guitarra de Bibiloni, acompanyats d'un encertat joc d'ombres que magnifica el petit espai per on s'actua i no només recita: fàcil recurs fet costum darrerament. Com sempre, i en consonància a la deixadesa institucional amb el teatre, la publicitat de l'espectacle és un tràmit comptable, tant com la programació que només es justifica des del seu vessant inventariable. Per això, no és d'estranyar la vergonyosa buidor de la platea. Però, a qui cony interessa el teatre, si el coproductor de l'espectacle, el Consell de Mallorca, ni es preocupa de pagar (un insult a la professionalitat), ni de mostrar el que subvenciona (un altre a la ciutadania).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris