nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Territori: cauen les màscares

El debat territorial dels darrers mesos té més aspecte d'olla de grills que d'intercanvi d'opinions raonades sobre qüestions rellevants. Molt poca gent pot penetrar més enllà del renou ambiental de declaracions creuades i explicar quina diferència hi ha entre les DOT i el PTM, quin ha d'anar abans i quin després i quines són les repercussions de tot plegat. Per sort, la conferència que va fer dimarts passat la presidenta d'Unió Mallorquina i del Consell de Mallorca clarifica molt les coses: Unió Mallorquina vol les mans lliures per fer un Pla Territorial de Mallorca que deixi intacte el model que ens han deixat en herència els setze anys de govern del PP. La discussió de competències és una pura cortina de fum, una telecomèdia que entreté la classe política i que avorreix els ciutadans, darrere la qual s'amaga la voluntat d'anar més lluny, sempre molt més lluny (que deia la cançó), en l'encimentació de l'illa. La moratòria del Consell, en vigor fins a l'aprovació del PTM, haurà estat com un castell de focs artificials, una explosió després de la qual queda una mica d'olor de pólvora i el mateix paisatge de sempre.

L'anàlisi punt per punt de les posicions d'Unió Mallorquina avala les afirmacions anteriors. En primer lloc, no hi ha d'haver canvi de Directrius d'Ordenació del Territori: un marc general que fixi línies mestres d'ordenació del territori per al conjunt de les Illes seria una pura nosa. En segon lloc, no cal protegir el sòl rústic: en tot cas, se l'hauria de protegir de les vaques i els xots residuals que dificulten l'edificació dels 20.000 xalets que encara hi caben. En tercer lloc, res de quotes: la confusió terminològica entre les quotes de llicències i el 10% de creixement de sòl urbà amaga el fet que rebutjar la programació anual de llicències és rebutjar l'intent més seriós de posar una mica de seny sobre el desgavell. En quart lloc (i això és la gran novetat de dimarts), s'ha de mantenir aquest 10%, és a dir, s'ha de mantenir la possibilitat que hi hagi més sòl urbà i urbanitzable de nova creació. Resum de l'anàlisi: res de nou. No és una hipèrbole il·lustrativa: literalment, res de nou. A efectes de mesures mínimament substancials de canvi, res de res.

Per acabar-ho d'arreglar, el model és decorat amb declaracions sobre limitacions a l'entrada d'immigrants. Se'ns recorda que els mallorquins no podem arreglar els problemes d'Àfrica, i que la solidaritat mal entesa és una irresponsabilitat. La presidenta d'Unió Mallorquina proposa un acord polític sobre quanta gent hem de ser i «quin tipo» de gent (dit així: el nacionalisme no implica necessàriament respecte per la correcció lingüística). La referència al «tipo» de gent que volem és un míssil balístic de sobreentesos que Berlusconi o Oriana Fallaci podrien fer ben explícits.

L'esquerra, mentrestant, debat sobre si ha de tornar a posar l'altra galta. Poca gent es demana si el preu del desig d'aguantar fins al 2003, pagat en dignitat, pot arribar a ser massa alt. Poca gent es demana si el juliol de 1999, amb el seu capital d'expectatives de canvi, ja es va diluint en la història del segle passat. Poca gent recorda que les transformacions importants no es fan passant dies i empenyent anys.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris