nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Col·laterals

Com que tot apunta a una eutanàsia passiva en el tràmit judicial del cas Mapau i a un embolic de silencis còmplices en el cas Bitel (consti que m'agradaria equivocar-me), convé mantenir-se amatent a nous possibles i probables productes de la investigació periodística. Anem a pams: brutor, després de tants anys d'exercici incontrolat del poder, n'hi ha, i molta, només falta l'ànima caritativa que acceleri el «doscobriment». Vius, perquè tot indica la proximitat d'una nova sacsejada d'aquestes que provoquen caramulls de reaccions irades amb data de caducitat i pronòstics incomplibles de caigudes imminents. En poques paraules, res de res, però un «res» adobat amb les «patates» mediàtiques, de més embalum que substància. Perquè cal recordar que ni túnels, ni calviàs, ni hòsties (passades, presents i futures) han fet osques en la «barra» del personal, i només les necessitats estratègiques del carrer Gènova (Madrid, of course) ens remogueren el paisatge, que no el paisanatge. Així que: atents, però sense fer-se gaires il·lusions.

Que em perdonin aquests senyors de les macroxifres (i, si no em volen perdonar i acusar-me d'illetrat, incapaç d'entendre coses tan «importants», tampoc no serà ni la primera ni la darrera vegada que ho facin) però té collons això de les companyies aèries i la «crisi». Hauran de fer malabarismes per explicar-ho, en el cas que ho volguessin intentar "que, amb la seva prepotència habitual, no és d'esperar", perquè augment de preus, subvencions (o promeses d'assumpció de risc, que és el mateix) i acomiadaments massius són tres conceptes contradictoris, molt contradictoris. Si, a més, els aeroports espanyols són plens a vessar, i les xifres ho demostren, aquí hi ha molta «barra», que no és novetat, i massa complicitat del govern amb les grans empreses, que tampoc no ho és gaire. Els efectes col·laterals dels atemptats del 11 de setembre existeixen i cal situar-se devora els que els pateixen, siguin brokers-taurons, indefensos empleats d'aeroports nord-americans o ciutadans de països «equivocats», segons el parer dels agressors, de tots els agressors. Però que no ens facin més beneits del que som (sobretot, que ells no es facin més vius del que sabem) i no ens confonguin: ells, ni els governants israelians, aprofiten l'avinentesa per justificar la seva estratègia d'eliminació. Uns, de llocs de feina molests; els altres, de palestins, més molests encara.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris