nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Sentit comú

No crec que molta gent pugui explicar fil per randa el que s'ha denominat l'escàndol Gescartera. De fet, les oscil·lacions de la borsa, inversions i el paper de la Comissió Nacional de Valors estic segura que s'escapa al comú dels mortals. Encara així, me consta "i si qualcú ho qüestiona faig una enquesta com les que ens venen diàriament; intervenció militar, Eva Sannun, Munar, entre d'altres" que deixant de banda els grans coneixements econòmics, tothom ha entès en què consisteix una cova de presumtes lladres o mentiders. És fàcil imaginar-se com es deuen sentir els petits inversors que han perdut els seus estalvis quan senten Camacho, Valiente, la Bridget Jones madrilenya i tota la grotesca comparsa que els acompanya o senzillament quan llegeixen a Internet el llistat dels mòdics regals que Gescartera feia amb els seus doblers. Jo recomano que aquest serial de cine negre se segueixi per televisió perquè és important veure el rostre de qui, sense cap mirament, argumenta amnèsia profunda. Una dita popular assegura que pels gustos es varen fer els colors, jo li afegiria els personatges de Gescartera. De la frivolitat del pare de la nuvia, fent de figurant pel mòdic sou d'un milió i mig mensual, hem passat al cim del cinisme de la mà d'un capellà sense gaire escrúpols. Enrique Peralta demostra sang freda "per ser discrets en la definició" quan impertèrrit nega que un tribunal el condemnés per vendre finques d'amagat de la seva propietària. La devota senyora les volia deixar en herència a una llar d'ancians, però l'ecònom els va trobar un destí millor. A la Comissió d'investigació qualcú va recordar a Peralta que dir mentides és un pecat. Tal vegada aquests professors de religió que l'església ha engegat per no tenir un comportament moral li puguin ensenyar el que està bé o malament. Un sempre és a temps per aprendre coses, encara que es tracti d'una mica d'ètica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris