nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

A.I.

Correspon a una obra teatral estrenada a Broadway l'alt honor d'ostentar una de les crítiques més concises, contundents i demolidores, publicada mai per un diari de New York. La crítica consistia en una breu fitxa tècnica de l'obra: títol, autor, director i intèrprets principals. A continuació venia el text: «Ahir al teatre tal va ser estrenada aquesta obra. Per què?». Tot i que segons sembla, el primer recompensat amb una crítica similar va ser un compositor francès, l'endemà d'haver estrenat una obra seva a París. Doncs, com els ho diria?, el subconscient em degué trair "o ajudar" perquè l'anècdota de la crítica em va venir al cap a mesura que progressava en la visió de la pel·lícula A.I. (Inteligencia Artificial). Vagi per endavant, per si no quedés clar al final, que no paga la pena gastar temps i diners a anar a veure aquest cúmul de despropòsits amb els que ha tingut a bé obsequiar-nos Steven Spielberg, a l'empara de la coartada que li donava encarar la tasca d'acabar un antic projecte del desaparegut Kubrick. Ni l'un, ni l'altre, ni els espectadors, ni la mateixa disciplina acadèmica que és la Intel·ligència Artificial, ens mereixíem un càstig tan cruel com el que pot suposar la visió d'aquesta pel·lícula, tot i que cal salvar del desastre la magnífica i creïble interpretació del protagonista, un al·lot de nom Haley Joel Osment, el qual ja havíem vist a El sexto sentido.

Fet i fet, una veu en off al principi de la pel·lícula ja deixa els espectadors amb els pèls ben allisats, en situar l'acció «molts d'anys després que, per mor del canvi climàtic, els casquets polars s'haguessin fos i les aigües s'haguessin engolit les ciutats més importants del món com New York, Amsterdam o Venècia». La resta ja s'ho poden imaginar: la humanitat que ha avançat tant que ha fet robots androides especialitzats en diverses tasques, però que no tenen sentiments i, per consegüent, cal anar un pas més endavant i fer-ne que en tenguin. La resta ja s'ho poden imaginar, però recorda molt allò que «entre poc i massa...». El nin-robot-sentimental, primer de la sèrie, en no ser correspost per la seva mare humana postissa, mou cel i terra per trobar la solució, que no és altra que la que ja havia estat emprada per resoldre els conflictes de Pinotxo. No deixa de ser certament inoportuna la referència explícita que es fa a la pel·lícula sobre l'indret on es troba la fi del món i que no és altre que Manhattan.

La qüestió dels sentiments i les màquines ja havia estat tractat, de forma genial, a la pel·lícula «2001. Una odissea de l'espai» del mateix Kubrick i, atès que el bessó de la trama és ben bé el mateix, hom no es pot sostreure a la temptació de fer una comparació impossible entre les dues pel·lícules. I és que, fet i fet, la de Kubrick va resultar ser molt creïble, tot i que l'ordinador no tenia forma d'androide, era simplement un ordinador distribuït per tota la nau que parlava, interactuava amb el seu entorn i feia tot un seguit de coses, moltes de les quals, han acabat fent efectivament els ordinadors. L'ordinador Hal va trabucar per una qüestió de sentiments associada directament al fet que l'havien programat sense deixar cap possibilitat d'error i d'aquí el desastre. Per altra banda, si els robots androides del futur s'han de semblar al nen de la pel·lícula de Spielberg o al gigoló que l'acompanya, el més encertat seria aturar de cop en sec qualsevol investigació en Intel·ligència Artificial, eradicar la seva docència de totes les universitats del món i adoptar, també per la via d'urgència, totes aquelles altres accions que s'escaiguin per evitar un desastre d'aquests tipus. Des d'aquest punt de vista cal lamentar el flac favor que ha fet Spielberg a la Intel·ligència Artificial, una disciplina científica que, ben enfora de perseguir només quimeres de robots sentimentaloides, ha aconseguit desenvolupar un considerable nombre d'aplicacions presents en nombrosos estris domèstics i de tota classe que han suposat millores en la qualitat de vida de les persones i significa una important xifra de negocis anual, tot això sense tenir en compte la seva contribució a una millor i major comprensió del funcionament dels éssers humans. Per això mateix, si es tractés aquí de fer una ressenya, també escauria recordar un informe famós sobre el contingut d'un article científic revisat per a la seva possible publicació i que aplicat a la pel·lícula vendria a quedar una cosa com ara «A.I. conté elements nous i interessants. Malauradament, els nous no són interessants i els interessants, no són nous».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris