lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Que no s'aturi l'espectacle...

Dilluns passat UM inaugurà una nova fase de l'espectacle polític balear. En abstenir-se en el Consell per deixar en minoria el grup que li havia donat suport durant dos anys, s'entrà en ple en quelcom inqualificable, però extremadament divertit. El que passà despús-ahir ja supera de molt la catalogació fins ara comunament acceptada de «culebrón» governamental. Ja no hi ha qualificacions. Cada dia se superen. Basta que alguns periodistes amb pretensions analítiques (com un servidor i alguns companys dijous passat a TeleNova) que pretenguin explicar que res no passarà en el Govern, que al cap d'unes hores se sap que dimiteix, forçat, un conseller. Basta que des del Govern s'asseguri que res no passa amb UM, que UM fa un parell de rodes de premsa que deixen amb el cul a l'aire Antich i col·legues. Que després d'un mes de «follons» a la fi reconeguin una crisi, per acte seguit dir que ja l'han superada, que tornem-hi amb UM, com dilluns. En fi, que la política balear ja és quelcom impossible d'analitzar sota paràmetres de normalitat ni d'anormalitat lògica. Estam a dins àmbits en el quals el racicioni no hi té res a fer.

I és que l'abstenció de dilluns passat d'UM en el Consell té un valor simbòlic enorme. Tres dies després que el pobre nou conseller Quetlgas tragués de l'armari les tones de cotó per tractar amb UM. Dotze dies després del suposat acord de no-bel·ligerància pública amb Antich. Hem entrat en una nova fase, sí. Però no l'anunciada pel conseller verd del CIM Miquel Àngel Llauger. No. És una nova fase més apropada a les «trobades en la tercera», a pur marcianisme. La vida política balear no té paral·lel en el món. Ja se sabia, això, però és que estam inaugurant fases a tal velocitat que els polítics ni ens permeten gaudir de cadascuna que creen. La de dilluns és fabulosa. Meravellosa. Impactant. Al·lucinant. A un observador no contaminat per la constant diversió de la política provincial si li diguessin que hi ha una majoria que governa el Consell, se n'hi va a veure què fan allà i veu el que passà dilluns, li sonaria igual que si ves aterrar una nau espacial i en sortissin els Antich, Sampol, Munar, Grosske, Costa, Barceló i companyia. Pur marcianisme polític. Fixin l'atenció en el que és el trencament absolut de qualsevol racionalitat terrenal política. Ens hem passat setmanes comentant que què passaria si UM deixàs en minoria el Govern Antich. Des del Govern se'ns assegura cada dos per tres als periodistes que, per una banda, tal cosa és molt improbable perquè UM «no s'atrevirà» i, si s'atrevís, no passaria res perquè més tendria a perdre Munar en el CIM si quedàs en minoria. I que d'allò d'atrevir-se a votar amb el PP, pensa-t'ho. Que de cap manera. De fet, quan ens ho diuen, no poden evitar un rictus de condescendència cap al periodista que s'ha atrevit a pensar en tal possibilitat. Angelets. Efectivament, tenen raó els del Govern. UM no deixà en minoria el Govern en el Parlament. No. Se supera a si mateixa i deixa en minoria, atenció, al grup que sense governar dóna el vot cec, sord i mut (PSIB, EU i Els Verds) al «govern» del consell, però a més expulsa fàcticament (i ni que sigui transitòriament) el PSM de la condició de grup governamental del CIM per enviar-lo no sé sap a on, el qual fa com si plogués per mirar de no haver de dimitir. Si PSIB, EU i Els Verds estan arribant, en el Consell, a cotes difícils d'entendre, allò que fa el PSM entra en l'estratosfèric. Perquè aquest partit és part, diuen, del «govern» del Consell. O sigui són part de l'executiu l'altra part del qual s'alia de fet amb l'oposició, tot i que ells no s'hi alineen, per deixar en minoria la majoria, la qual en ser minoritzada s'enriqueix amb la presència també del PSM, que tot i perdre amb la minoria exmajoritària se vol mantenir en el govern que minoritza l'ex-majoria... buffffff.... massa complicat per a qualsevol cervell normalet.

Definitivament no podem saber ni on estam, ni què som, ni on anam, ni a què juguen, ni quant de temps estarem així. L'únic cert i segur és que en el que resta de decrepitud legislativa per arribar a les eleccions del 2003 ens divertirem d'allò més. Almanco està assegurat que tendrem material de sobra per escriure. Encara que sigui equivocant-nos sovint. Tot sigui per l'espectacle.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris